La revolució no serà tuitejada

Teatre

informació obra


Autoria:
Jordi Casanovas, Pau Miró, Guillem Clua
Direcció:
Jordi Casanovas, Pau Miró, Guillem Clua
Intèrprets:
Laura Aubert , Javier Beltran , Paula Blanco , Pol López , Mima Riera , David Verdaguer
Vestuari:
Berta Riera
Ajudantia de direcció:
Marc Artigau
Producció:
Teatre Lliure
Companyia:
La Kompanyia
Sinopsi:

Avui són els nostres carrers els que s’inflamen. I per més que la televisió s’entesti en mostrar-nos-els, per més que Twitter n’hagi agafat el relleu donant veu a milions de testimonis amb una immediatesa inèdita fins ara, la revolució segueix estant dins de la ment de tots nosaltres. La revolució segueix estant en un click mental, més que no pas en el click del nostre ratolí. Què canvia després del click? Com passem de ciutadans a revolucionaris? Què fem per canviar les coses?

Crítica: La revolució no serà tuitejada

04/10/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Víctor Giralt

Vet aquí el fruit d’un encàrrec de Lluís Pasqual a Jordi Casanovas, Pau Miró i Guillem Clua: escriure tres històries breus, de no més de 20 minuts (promesa no acomplida) per foguejar la nova Kompanyia (amb K) de joves intèrprets del Lliure,  que haurà de fer front a dos projectes més aquesta temporada.

Suposo que encarar l’ escriptura d’una obra a sis mans i conciliar tres directors per la posada en escena ha de ser tot un compromís. Dificultat afegida: els autors van voler que  les tres peces menessin els actors per diversos registres interpretatius (de comèdia, d’intriga, monòleg...).

Què es podia esperar d’un ‘patchwork’ d’aquesta magnitud ? Potser més convicció alhora de definir què se li està explicant a l’espectador. ¿Que el poder alliberador de l’electrònica de consum s’ha magnificat en excés (en consonància amb el títol, ‘La revolució no serà twitejada’) ? Sembla la lectura més lògica, però les giragonses que fa l’obra enterboleixen els objectius. De les tres històries, dues són esperpèntiques (no sé si guanya la del boig que veu en el tuiter l’eina perfecta per atiar la protesta dels indignats o la de l’informàtic mut que inventa un nou model de mòbil per redimir el món) . En tot cas estan relligades amb camisa de força i el resultat final és el d’un experiment escènic juganer,  però inconsistent. Pujats en aquests cavallets de fira un pel embogits, els intèrprets han fet el que han pogut i més. Demostren, en tot cas, tenir fusta per assumir empreses de més calat. Alguns ja ho havien fet.