La Sra. Oliver

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Carles Canut, Lluisa Mallol, Dani Arrebola
Vestuari:
Lola Ripolles
Il·luminació:
Luis Martí
Producció:
Teatre Tantarantana, Icaro Teatre
Companyia:
Icaro Teatre, La Veronal
Direcció:
Marcos Morau
Sinopsi:

La Sra. Oliver és un home de setanta anys que rep la visita setmanal del seu fill, pel qual no sent una gran estima. El fill no ha acceptat mai que el seu pare es vesteixi de dona i el pare no suporta que li diguin què han de fer. Separat des de fa anys i sense cap tipus de contacte amb la seva dona, la visita del seu fill és l'única companyia que uneix la Sra. Oliver al món real.

Crítica: La Sra. Oliver

15/10/2016

Quan la vida penja d'un fil

per Andreu Sotorra
(...) «¿M'ajudaries a donar-me una empenta per llençar-me per la finestra...?», diu un dia la Sra. Oliver al seu fill, que el visita de tant en tant. I aquesta proposta enverinada, que en principi sembla una broma macabre del personatge, és el fil clau que condueix l'obra fins al final. Les escenes s'estructuren en diàlegs de parella: pare i fill; pare i mare; mare i fill... i només n'hi ha una que els aplegui els tres. (...)

Al costat d'una qüestió subtilment tràgica —costa veure-hi cap rastre de comèdia— el planteig de «La Sra. Oliver» pot presentar alguns dubtes als espectadors. Per exemple, un avi de 70 anys, amb el cap clar com és evident que té el de l'obra, avui en dia, encara no es considera un "vell irreparable" en el sentit pur de la paraula. Les residències d'avis estan plenes d'usuaris la mitjana dels quals està entre els 85 i els 95 anys... o més! La diferència d'edat entre el pare, la Sra. Oliver, i la mare no queda prou definida. Ja se sap que el teatre és ficció, però l'actriu Lluïsa Mallol [Barcelona, 1961] aparenta físicament una edat més jove, gairebé similar a la del fill, que diuen que té 35 anys, i no acaben de sortir els comptes si, en un moment donat, es diu que la mare, aleshores noia filla d'una pensió domèstica, va conèixer el pare quan ell encara feia el soldat.

Són detalls que no enterboleixen per a res la intenció de fons de l'obra, però que segurament no crearien cap dubte en l'auditori si, enmig dels diàlegs, els espectadors rebessin una mica més d'informació dels tres personatges i les seves circumstàncies. Sortosament, la interpretació ben ajustada del triangle actoral, una il·luminació càlida que acompanya les diverses situacions de la trama i la cadència del ritme de l'obra superen aquest aspecte i fa que s'oblidin els interrogants col·laterals del guió. (...)

Trivial