La taverna dels bufons

Teatre

informació obra


Traducció:
Joan Sellent
Intèrprets:
Joan Pera, Carles Canut, Dafnis Balduz
Interpretació musical:
Els Berros de la Cort ( Jordi Batallé, Gavin Buckley, Elda Daunis, Marc Daunis, Xus Jiménez)
Escenografia:
Sarah Bernardy, Martí Torras Mayneris
Direcció:
Martí Torras Mayneris, Heivars González
Il·luminació:
Quico Gutiérrez
Vestuari:
Rosa Solé
Autoria:
Alberto Guerrero
Sinopsi:

"El 23 d’abril de 1616, mor William Shakespeare. Aquella nit, en un racó d'un Purgatori per a músics i comediants, William Kemp (Carles Canut) i Robert Armin (Joan Pera) reben la notícia de la mort del dramaturg i confien que ell els vindrà a buscar, a salvar d’aquests llimbs tediosos on no s’hi fa ni desfà res. Però Shakespeare no arriba, ni arribarà mai.

Furgant entre noms i biografies de comediants de la companyia Lord Chamberlain’s me'n vaig topar amb dos personatges històrics que es mereixien una història: els clowns William Kemp i Robert Armin, els dos bufons de Shakespeare. Kemp i Armin van morir anys abans, i com molt sovint passa, la glòria només està destinada a alguns escollits. Com un Vladimir i un Estragó del teatre elisabetià, passen de la il·lusió a la desesperança, de la ràbia a la follia. Ningú els pot salvar de l’oblit però tenen la capacitat de resistir el seu càstig diví perquè accepten que tenen el dret a fracassar i que el millor triomf és perseverar.

Dafnis Balduz interpreta un personatge enigmàtic que desencadenarà una trama de trames on la temptació dels dos folls per salvar-se toparà amb el seu propi ego, fent que el drama i la tragèdia els acabi devorant.

Situacions, rèpliques i personatges de l’autor conviuen amb l’univers de Beckett i la música en directe dels Berros de la Cort. Cosit a quatre mans amb Denise Duncan, i traduït pel mestre Joan Sellent, aquest text inèdit està construït artesanalment a partir de totes les obres de Shakespeare.

Serveixi doncs, d’homenatge als comediants, raça d’actors de vegades menystinguda, i tan necessària per fer arribar el teatre a aquells qui volen riure i abstreure’s dels problemes quotidians.

Shakespare ho sabia prou bé, i per això els necessitava a les seves obres. Ara són els còmics qui el necessiten a ell."

Martí Torras Mayneris

Crítica: La taverna dels bufons

06/01/2017

Un patchwork desfilat de Shakespeare

per Núria Cañamares

Shakespeare està de moda. De fet, sempre ho ha estat. Des del segle XVII. Com un fons d’armari que sempre s’escau, perquè ja aleshores el bard anglès ho sabia tot. Les seves obres tracten els grans temes universals amb una humanitat i una saviesa cosides capa a capa que encara avui sorprenen. És sabut i conegut que és el més representat del món. També aquí, és clar. En els darrers temps s’han succeït a la cartellera barcelonina cèlebres títols i remakes més o menys lliures com ‘Hamlet’, ‘El rei Lear’, ‘Molt soroll per no res’, ‘Al nostre gust’, ‘Shaking Shakespeare’, fins i tot conferències musicades com ‘No more Shakespeare’. Només per posar uns quants exemples.

Ara arriba ‘La Taverna dels Bufons’ disposada a filar-lo de nou. Martí Torras i Denise Duncan –amb la complicitat de Joan Sellent en la traducció– han construït un patchwork dramatúrgic que beu del bast teatre elisabetià de Shakespeare i, alhora, hi trama el teatre de l’absurd de Samuel Beckett amb uns bufons-protagonistes volgudament inspirats en el Vladimir i l’Estragó de ‘Tot esperant Godot’. Els donen vida un Joan Pera en essència i un Carles Canut amb poca espurna i força relegat a les rèpliques que demostren, això sí, una gran comunió. La ximpleria humorística dels còmics que interpreten es queda a la superfície d’un espectacle que navega pel metateatre adreçat al públic general. Els gags i picades d’ullet es brinden a braços oberts i les referències i els versos es contextualitzen amb informació bio/bibliogràfica (es citarà ‘Romeu i Julieta’, ‘Hamlet’, ‘Ricard III’, ‘El somni d’una nit d’estiu’, ‘Otello’, etc.) per tal que tothom els pugui encaixar. Estan ben repuntats i són d’aplaudir.

El contrapunt que juga el misteriós Dafnis Balduz en la relació amb els bufons té un regust d’Els Pastorets de Josep M. Folch i Torres per la seva innocència i el format de conte que avança al públic què passarà a continuació. Tampoc hi falten l’engany, la somnolència, les múrries emboscades pròpies del Lluquet (que seria el personatge d’en Pera) i el Rovelló (en Canut) i Balduz interpretaria el paper del dimoni maquinant un enigma que els bufons han de resoldre per escapar de la taverna-purgatori que els empresona.

La caracterització i ambientació de la peça estan molt ben aconseguides i es complementen amb l’excel·lent música medieval en directe d’Els Berros de la Cort, que animen i sonoritzen la proposta amb una participació possiblement qüestionable. També és controvertida la interacció dels bufons amb el públic i el to d’un humor planer, a cavall de la comèdia i la tragèdia, que no acaba d’arrencar ni la riallada ni l’emoció malgrat els esforços per aconseguir-ho.