Labranza

Dansa

informació obra


Autoria:
Paloma Hurtado, Reinaldo Ribeiro
Intèrprets:
Paloma Hurtado, Reinaldo Ribeiro
Direcció:
Colectivo Lamajara i Pielderena, Natxo Montero
Companyia:
Colectivo Lamajara, Natxo Montero Danza
Composició musical:
Marcelo Lastra
Il·luminació:
Horne Horneman
Ajudantia de direcció:
Arantza Lopez Medina
Vestuari:
Ariel Zalazar
Escenografia:
Colectivo Lamajara i Pielderena
Producció:
Colectivo Lamajara
Sinopsi:

Peça de dansa que recerca en l'essència del moviment i que s'inspira en la tradició camperola, utilitzant la màgia dels cossos dels pagesos i les seves evolucions sobre la terra com a motor del procés creatiu. Un reflex del treball rural ple de vitalitat humana. Una mirada a la relació entre l'home i el territori en analogia amb la que s'estableix entre el ballarí i el seu cos. Una proposta que us transportarà a una estètica farcida d'acció, de petits detalls, de quotidianitat i d'autenticitat i embolcallada per les històries que mouen aquest univers i el carreguen d'identitat. El paisatge del camp portat a la geografia del cos.


Crítica: Labranza

08/09/2018

Felicitat serena a l’era

per Clàudia Brufau

El capvespre a l’Urgell té una màgia serena, els matisos dels blaus, algun núvol preciós, els colors de la terra –verd, taronja, groc … Vet aquí, la magnífica escenografia d’un espectacle que l’habita amb alegria! Els del colectivo Lamajara que porten temps treballant en el projecte Labranza, en el qual han indagat en els moviments que els pagesos realitzen al llaurar, han presentat una site-specific concebuda per Reinaldo Ribero Sardinha i Daniel Rosado Ávila. Ells dos més Paloma Hurtado de la Cruz es camuflen en l’era per interpretar aquesta nova coreografia.

Les figures dels pagesos-ballarins apareixen en la distància, diminutes, puntets blancs o grisos enmig de l’entremat de camps i els horts. Un d’ells ens guia fins l’era/escenari. Una vegada asseguts sobre bales de palla, un dels ballarins trenca la serenor temperada que plana en l’ambient amb un entusiasme efervescent. Inflat d’alegria saltironeja i col·loca pals aquí i allà. Un “cheer-leader” campestre en tot regla! S’ha intoxicat de tanta calma? O s’ha pres una sobredosi d’adob que l’imbueix d’alegria. Aviat posa en òrbita als seus dos companys que en crescendo entren en el seu joc alegre. La coreografia va mutant, d’escenes en el que els veiem plegats, en duet o en solo. El treball de dansa contacte transpira amb naturalesa i la química entre els tres és deliciosa.

Sempre hi ha una atracció, un gust per fondre’s en el sòl com quan Paloma Hurtado es desplega i rendeix adormida al terra, ells la manipulen, la tornen a aixeca, però ella sucumbeix una i una altra volta. La coreografia viatja per un bon ventall de textures o estats d’ànim, arriba a un clímax altament tel·lúric en el qual sembla que els tres pagesos ballin una dansa tradicional que estigui brotant en el present, d’un sentiment ancestral i atemporal, però de traços contemporanis.

Els ecos de Labranza ressonen suaument i s’instal·len còmodament en els cinc sentits. La concepció coreogràfica potser no és la més innovadora, però amb aquesta no pretensió es guanyen el públic, perquè la interpretació dels de Lamajara és una joia que ens regala una estona serenament feliç.