Labranza

Dansa

informació obra


Autoria:
Paloma Hurtado, Reinaldo Ribeiro
Intèrprets:
Paloma Hurtado, Reinaldo Ribeiro
Direcció:
Colectivo Lamajara i Pielderena, Natxo Montero
Companyia:
Colectivo Lamajara, Natxo Montero Danza
Composició musical:
Marcelo Lastra
Il·luminació:
Horne Horneman
Ajudantia de direcció:
Arantza Lopez Medina
Vestuari:
Ariel Zalazar
Escenografia:
Colectivo Lamajara i Pielderena
Producció:
Colectivo Lamajara
Sinopsi:

Peça de dansa que recerca en l'essència del moviment i que s'inspira en la tradició camperola, utilitzant la màgia dels cossos dels pagesos i les seves evolucions sobre la terra com a motor del procés creatiu. Un reflex del treball rural ple de vitalitat humana. Una mirada a la relació entre l'home i el territori en analogia amb la que s'estableix entre el ballarí i el seu cos. Una proposta que us transportarà a una estètica farcida d'acció, de petits detalls, de quotidianitat i d'autenticitat i embolcallada per les històries que mouen aquest univers i el carreguen d'identitat. El paisatge del camp portat a la geografia del cos.


Crítica: Labranza

25/04/2017

Emociona, interpel·la i comparteix la dansa

per Jordi Bordes

El Colectivo Labranza ha fet bona collita en aquesta edició del Sismògraf. El seu treball de dansa comunitària ha persuadit un grapat d'espectadors que han volgut participar com es crea i com es balla en públic a partir dels moviments que realitza el cos al camp, o al jardí. Es pot percebre com se sega o com s'aixeca la terra amb un càvec. Amb una música minimalista (exceptuant la intorducció de la canço final que és on traspassa l'emoció als espectadors, ben atemperada), els moviments corals estan ordenats però dins d'una certa espontaneïtat. Els cossos, més o menys nafrats pel desgast al camp es mouen en conjunt, tot assimilant-se com a part de la Natura, fent tombarelles sobre l'herba o marcant reguerots amb la mà quasi toocant a terra i a ritme de la música. En comptes d'eines, n'hio ha prou en fer servir pals que fan la funció de mànec. Amb ells juguen, fan cucs i rotllanes, esdevenen una unitat que es desplaça quasi hipnòticament. Un treball bonic de ballar-lo (es veu pel rostre de satisfacció dels ballains) i també de contemplar-lo (se sigui familiar, o no, del cos de ball). El contrapunt als moviemnts corals coreogràfics el posen els integrants del Colectivo Labranza amb càrrgues de ballarins a les espatlles com si fossin sacs de patates. O com a preàmbul a l'escena en què els mànecs marquen el moviment de la parella, com si fos una titella que respon a l'autoritat dels fils del titellaire. Espectacle refrescant.