L'accident

informació obra


L'equip Cané-Sardà ja han presentat altres peces que saben jugar entre la intel·ligència i els tocs còmics. Darrere la paradoxa hi ha, però, una reflexió sobre les creences i sobre el comportament humanístic irreprotxablement coherent.

Companyia:
La Companyia Ipsilamba
Autor:
Carme Cané
Direcció:
Carme Cané, amb la col·laboració de Rosa M. Sardà
Adaptació:
Carme Cané
Composició musical:
CaboSanRoque
Traducció:
Carme Cané
Escenografia:
CaboSanRoque
Vestuari:
CaboSanRoque
Il·luminació:
STEM, SCCL
Vídeo:
Jordi Crusats
Ajudant de direcció:
Ariadna Castedo
So:
CaboSanRoque (concepció sonora)
Producció:
Grec 2013 Festival de Barcelona, La Companyia Ipsilamba, Col·labora: Institut Francès de Bcn
Estrena:
Estrena
Intèrprets:
Tilda Espluga, Antònia (Nies) Jaume, Xavier Ripoll, Jacob Torres
Sinopsi:

Les normes són clares: un àngel de la guarda té prohibit posar-se sentimental amb el seu protegit. Però l’àngel de l’escriptor i pensador Albert Camus no s’acaba d’empassar que l’autor, que ha mort en un accident de cotxe amb el seu editor, Michel Gallimard, trobi tancades les portes del cel. D’aquí que intenti convèncer el seu col·lega, l’àngel de Gallimard, perquè representi Camus en lloc seu en el judici que ho haurà de decidir tot. I és que la manca de fe en Déu de Camus i les seves teories sobre l’absurditat de l’existència no ho posen gens fàcil, i caldrà recórrer a la seva obra i als personatges de la seva existència per defensar el seu ingrés al paradís. La vida, la mort i el pensament de Camus, del qual enguany se celebra el centenari, són els protagonistes d’una comèdia plena de diàlegs tan intel·ligents com divertits. La nova proposta d’un tàndem artístic amb quinze anys de vida format per l’autora, Carme Cané, i la codirectora del muntatge, Rosa Maria Sardà. 

Crítica: L'accident

04/07/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Xavi Pardo

Sent sintètics, podríem dir que L'accident funciona com un curs d'iniciació a Albert Camus: una aproximació a la figura, l'obra i el pensament del premi Nobel, i una molt bona manera d'entrar-hi en contacte per a tots aquells que no l'han llegit. El subtítol de l'obra encara és més sintètic: un homenatge. I com que estem parlant d'una obra de teatre, i no de la Viquipèdia, aquestes nocions bàsiques sobre Camus es despleguen amb un joc escènic entre els àngels de la guarda de l'escriptor i del seu amic i editor Michel Gallimard, tots dos esclafats en un accident de trànsit. Els àngels preparen el judici final de Camus, que ho té magre per entrar al cel, tenint en compte que ni tan sols creia en Déu. A partir d'aquí, converses que capturen la manera de pensar del literat, recreacions de la seva vida i, fins i tot, algun fragment de Les justes o de L'étranger. Poca cosa més. La història és ben feble, i el final, imperdonable: de cop i volta, l'autora es treu de la màniga un subterfugi irritant, del tipus "tot era un somni", que li permet tancar l'obra sense haver de posar en escena el judici final promès. Com a punts a favor del muntatge hi comptem la valentia d'aixecar una obra filosòfica, la gosadia de convertir Camus en comèdia, i alguns diàlegs francament divertits sobre el fet religiós entre els dos àngels de la guarda. I també l'escenografia de CaboSanRoque, que amb mig cotxe desballestat i quatre peces de mecànic permet anar de la cel·la de Meursault fins al llit de Calígula.