Lampedusa Beach

informació obra



Direcció:
Moisès Maicas, Carles Sanjaime
Escenografia:
Toni Giró
Vestuari:
Toni Giró
Il·luminació:
Daniel Gener
Assesor de moviment:
Guille Vidal-Ribas
Ajudant de direcció:
Jenifer Castillo
Intèrprets:
Bàrbara Roig
Músics:
Djibril Ngom
Companyia:
Espai Àfrica-Catalunya
Autoria:
Paco Zarzoso
Sinopsi:

La Shauba, una immigrant africana, s’ofega prop de la costa de l’illa de Lampedusa. Acaba de partir cap a Europa encoratjada per la seva tia, una dona que somia que els infants de l’Àfrica siguin confiats a la bondat d’un capitalisme que, en realitat, tan sols permet menjar un dia de cada dos. 

En el seu descens cap a l’abisme Shauba, agafa les seves ulleres de sol i això li permet veure amb més claredat el seu destí, atès que la seva taula de salvació és un salvavides inexistent. Al fons del mar hi apareix la Lampedusa plena de felicitat, el balneari, la terra d’acollida.

Crítica: Lampedusa Beach

11/11/2014

El transcendental viatge d'una noieta des d’Àfrica a Europa

per María José Ragué

"Lampedusa Beach" és una obra fascinant sobre un tema transcendental, el viatge d'Àfrica a Europa dels qui busquen un lloc on poder menjar i sobreviure. I a Lampedusa trobarem dues platges, la dels africans i la dels turistes que prenen el sol. 

El Teatre Akademia, cuidat i programat per Mercè Managuerra amb molta cura per l'interès i la modernitat de la programació, ara ens ha portat una obra de Lina Prosa, una autora del sud d'Itàlia que ha escrit sobre la immigració i que també ha conreat els mites femenins grecs des de la perspectiva de la dona. És una autora poc coneguda en els mitjans més convencionals, però les seves obres s'han estrenat en espais especials de la Comédie Française i totes semblen tenir el toc de la poesia més primigènia. 

"Lampedusa Beach", dirigida per Moisès Maicas, és la primera part d'una trilogia sobre el tema de la immigració des d’Àfrica a Itàlia. És un text molt bell i poètic, que ens explica el viatge d'una noia que vol arribar a Europa i ho fa amb una poesia que no li treu cap realisme. La configuració de l'espai escènic al teatre és molt adient i dóna molt joc al moviment de la història, de la actriu; la música africana de Djibril Ngom ens atrapa. 

Amb delicadesa i sentit de l'humor, l'obra ens explica el recorregut transcontinental, que en realitat és d’uns pocs metres de sorra si hi treiéssim l'aigua. Bàrbara Roig -delicadíssima- és la noieta que busca un altre món però que queda atrapada en el naufragi del pobre vaixell d'immigrants. I és ella en tot moment, fent part d'aquest imaginari, movent elements escènics, palpitant de por o de dolor. Tot és bell i poètic. 

Hi ha, però, un problema important en aquest espectacle. La durada és de 75 minuts i al cap de 30 minuts tot queda explicat i prou viscut. En els darrers potser quinze minuts, la pregunta que es fa el públic és "però encara no s'ha mort?"