L’après-midi d’un foehn (Circ d'Ara Mateix)

Familiar

informació obra


Intèrprets:
Cécile Briand/Silvano Nogueira
Direcció:
Phia Ménard
Coreografia:
Phia Ménard
Escenografia:
Phia Ménard
Composició musical:
Ivan Roussel, a partir de Claude Debussy
Companyia:
Cie. Non Nova
Producció:
CDN Normandie, La Brèche, Le Quai, Scènes du Jura, La Halle aux Grains, le Grand T, l’Arc , La Verrerie , Théâtre Universitaire de Nantes
Estrena:
Mercat de les Flors, dins el cicle Circ d'Ara Mateix
Sinopsi:

L’après-midi d’un foehn és un conte visual per a nens i nenes a partir de 5 anys on un tornado artificial dóna vida a un ballet de nimfes de plàstic, orquestrat per una actriu-titellaire. Es tracta d’una coreografia en la qual intervenen una titellaire i els seus titelles, un sistema de ventilació i uns quants accessoris: bosses de plàstic, un abric, unes tisores, un rotlle de cinta adhesiva, un bastó i un paraigua. Acompanyada per les notes de Claude Debussy —Preludi a la migdiada d’un faune, Nocturns i Diàleg del vent i del mar—, una mestra de ballet crea un peça coreogràfica interpretada per ballarins de plàstic propulsats dins de corrents d’aire.

La companyia Non Nova és una agrupació heterogènia formada per artistes de diferent sexe, edat i trajectòria, units pel desig que el públic experimenti noves i inesperades sensacions. Va ser fundada el 1998 per Phia Ménard amb la intenció d’abordar des d’un altre punt de vista l’art dels jocs malabars, el seu tractament escènic i la seva estructura dramàtica. «Non nova, sed nove» (No inventem res, només ho veiem d’una altra manera) és el principi fundador de la companyia. Els seus treballs es presenten arreu del món.

Crítica: L’après-midi d’un foehn (Circ d'Ara Mateix)

09/04/2014

Voleiant amb Debussy

per Víctor Giralt

Veure com un cop d’aire s’endu una bossa de plàstic i pensar, a partir d’això, un espectacle. S’ha de ser molt imaginatiu. Tan com Phia Ménard, directora d’aquesta fantàstica píndola escènica –escassos 40 minuts- que és ‘L’après-midi d’un foehn’ (llàstima que no sigui ja en cartell). Ménard explica que li interessava el vent com a element erràtic, imprevisible, sempre canviant.  Com el sabó que manipula Pep Bou, però a més, invisible.  

El que es fa visible a pocs metres de l’espectador és un hipnòtic ballet de titelles de plàstic voleiant al compàs d’exquisides partitures de Claude Debussy (Preludi a la migdiada d’un faune, Nocturns i Diàleg del vent i del mar). Amb aquests sers animats (per un cercle de ventiladors disposats al voltant de l’escena i algun més amagat, probablement, al sostre) interactua un únic personatge, que encarna Silvano Nogueira. Al principi se’ns presenta com el creador, perquè és ell qui d’una bossa de plàstic en fa néixer la primera titella. Més endavant ha de fer front a diverses forces del mal (un drac, un eixam de titelles negres agressives). Uns elements narratius inventats, que no tenen res a veure amb el títol, ni amb el poema de Mallarmé que va inspirar Debussy, però que mantenen en tot moment l’atenció dels menuts. Màgic, encantador... per a grans i petits (a partir de 4 anys, crec jo).