Las cosas que faltan podria ser la història de la vida, de cadascú: a tots els éssers humans els hi falta alguna cosa per ser completament feliços.
Sempre hi ha un camp més fràgil que un altre. A Jaime li falta la capacitat de prendre decisions, el valor de poder decicir. A Laura, li falta el diner i la capacitat de sortir-se'n ella sola. Martín té el somni de ser pare, és la necessitat més gran de la seva vida. Si cadascú ajuda l'altre poden aconseguir una època de felicitat de tots tres, individualment.
Martín i Jaime son una parella que, després de 10 anys de convivència, han decidit ser pares. Jaime encara no està copnvençut del tot però la insistència de Martín el forçaran.- Les coses, però, no seran gens fàcils. Els processos d'adopció són costos i llargs, sobretot per a les parelles homosexuals. Els processos de gestació subrogada, legalitzada en alguns països, també comporta una exigent despesa i poden haver problemes burocràtics per a nacionalitzar els fills més tard. La solució que tria Martín sembla l'única accessible, tot i els riscos: Laura és la dona que oferirà el seu ventre a canvi d'una quantitat de diners i amb la condició de desaparèixer quan neixi el nadó: haurà de renunciar-hi. Per a tota la vida.
Aquesta obra és la història d'uns éssers humans que, quan no compten amb el suport de la llei i la societat, recorren a situacions límits i extremes per a poder complir les seves necessitats- Pagant qualsevol preu i tenint en compte que, potser, les conseqüències seran tràgiques.
Martín, Laura i Jaime es poden ajudar entre ells. Cadascú té el seu valor i el seu sac de defectes. La parella de Martín i Jaime diuen estimar-se però tot trontolla quan entra en joc un objectiu personal: el de mantenir la pau i tranquilitat o el d'accedir al somni de ser pare. L'autor i director, José Pascual Abellán, no es casa amb cap dels tres personatges. Tots són, per moments, herois, intel·ligents, obtusos i covards. La vida és un abisme massa profund per estar sempre segur de tot. I la fragilitat es multiplica quan s'ha d'emprendre un camí, conscients que la legalitat no hi acompanya.
L'obra aborda un tema social que se sustenta per uns valors lloables. Les contradiccions dels personatges fa que s'allunyi del que podria ser un pamflet. Perquè en les plecs de cada personatge el públic s'hi pot reconèixer. El fet que siguin homosexuals quasi és circumstancial perquè, en realitat, es debat sobre prendre decisions a la vida, fins i tot, encara que la legalitat no ho empari. La societat sí que ho avalaria.
Muntatge que sap amagar la intriga, tot i que s'intueix que el conflicte no desapareixerà mai. Amb la possible paternitat arrenca una insospitada carrera de pors i amenaces. La felicitat pren forma de nadó i, per tant, és molt més vulnerable. Fràgil i sensible proposta.
