Las lámparas

Nous formats

informació obra


Autoria:
Leticia Skrycky
Sinopsi:

Vivim en una societat visual. La mirada és la manera de relacionar-nos amb el món que tenim més assumida, i és en la visualitat on reposen la majoria d’estructures de poder. El projecte de la Leticia Skrycky, derivat d’una col·laboració prèvia amb l’Alina Ruiz Folini, es pregunta quin cost té l’hegemonia de la visió en el nostre dia a dia. Dit amb altres paraules, quins sentits estem perdent quan reduïm la nostra percepció exclusivament a allò que podem veure?

Com a il·luminadora, la Leticia s’ha interessat sempre per les propietats més perifèriques dels aparells d’il·luminació tradicionals, més enllà del seu ús de fer visible un objecte. Així és com va començar a investigar sobre els focus teatrals com a generadors d’escalfor i va acabar descobrint que també era possible escoltar-los. I no només per la resistència dels seus filaments, sinó també pel camp electromagnètic que generen al seu voltant i que confereix a cada focus un timbre determinat.

Las lámparas és una coreografia elèctrica en què la llum es fa audible i el so, visible. En comptes de posar els focus al servei de la mirada, la Leticia els converteix en membranes sensibles que registren les freqüències de ressonància de l’espai on es troben i les tradueixen en forma d’alteracions elèctriques. Sí, podrem veure els canvis que la llum experimenta, però també sentir la seva escalfor o escoltar les seves interferències. Amb la voluntat de no explicar res, sinó de disposar un espai de cohabitatge que ens permeti suspendre temporalment la mirada i descobrir noves formes d’atenció. O, com proposa la Marina Garcés, per deixar que els ulls caiguin de nou al cos.

L’escolta és un tema recurrent en moltes peces d’aquest TNT: de la ficcionalització del so que ens proposa Ça marche a l’orquestració espontània del metall que ens ofereix en Joan Català; de la suspensió del progrés musical que ens planteja l’Óscar Bueno al taller familiar d’en Nilo Gallego per trobar noves maneres de percebre. La Leticia ens convida a un espai sinestèsic que desborda tant el so com la mirada, i ens convoca al voltant d’una foguera electromagnètica que també acull els nostres fantasmes.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Las lámparas

03/10/2023

So (contemplatiu) a la foscor

per Jordi Bordes

Funciona com un veritable díptic casual al Ruido del mateix cartell del TNT d'enguany. Las lámparas aborda la foscor i aconsegueix fugir del buit gràcies a un so ambient que, com si fos el fum que marca el traç d’un focus, revela que des del res emergeix una atmosfera contemplativa. Leticia Skrycky proposa un viatge íntim, dels que obliga a aturar-se i deixar-se endur pels detalls. La peça indaga en la paleta de possibilitats d'il·luimnar una estança, sempre amb el feix de rajos de llum mínim possible. Des d'una llum difosa indirecta a una potent marca que escalfa una pedra a només mig pam d edistància, zenitalment.

Skrycky construeix un paisatge que, il·lumina. Són petites illes de focus, que sovint estan mig coberts de pedres que tapen la brillantor directa que molestaria als ulls de l'espectador. En el fons, és un viate íntim que va concentrant l'tenci´a dues bombetes que, brillen quan s'escalfen i es van apagantcom si fos un capriciós llar de foc amb el fosc final. L'acció és mínima; elmoviment de Skrycky busca dotar de noves gammes de llum tiranr tossa sobre d'uns focus que il·luminen puntualment al sostre, o repartint les pedres que s'han escalfat a l'escalf de la llum. O posar un micròfon en un cable provant d'ampliar el so que emet el pas de l'electricitat. tot pràcticament imperceptible, en una mna de ritual, de pregària zen que ensenya com el negre de la foscorno és buit, si no que se li poden detectar capes, atmosferes, gràcies a la contemplació (quan no meditació) i ajudats pel soroll pausat que agombola, que acompanya des d'un cert anonimat. Skrycky s'eixuga les llàgrimes, agraïda d'haver compartit aquella hora amb espectadors desconeguts, de celebrar que la seva invitació ha deixat rastre en l'ambient del plató 4 de l'ESCAC.