Las Muchas parla de fragilitat, d’aquesta que té a veure amb l’edat, amb cossos que ja no pertanyen al “corpus” social, que ja deixen d’estar al mercat oficial, però més vius que mai i sobretot més lliures: cossos que respiren, pesen, ballen, sedueixen, es mouen i es posicionen d’una altra manera.
A Las muchas, la ballarina Mariantonia Oliver ofereix un espectacle de dansa i moviment de gran bellesa.
A escena, en una pantalla, les projeccions d’11 mallorquines d’entre 68 i 83 anys gravades amb una exquisida delicadesa i subtilesa –precioses i molt evocadores la fotografia, l’enquadrament i la il·luminació del vídeo, amb imatges de Cecilia Molano- que captiven amb la seva sola presencia. I és que la única cosa que fan és moure's a càmara lenta. Gestos tant senzills com creuar les cames, caminar, ballar o simplement estar present deixen veure la complexitat dels seus cossos i ens atrapen d'una manera sorprenent.
Al principi, Oliver fa diversos solos al voltant d’aquests projeccions. A vegades les imita i altres les interpreta amb el cos amb molta fluïdesa i expressivitat. L'acompanya un dispositiu escènic tant senzill com delicat i acertat: Les llums creades per Manu Martínez que posen el focus en algunes parts determinades del seu cos així com la música de Santiago Latorre, Paolo Conte i Dalida, a vegades suau i altres més alegre.
Però el millor de tot arriba al final, quan una sorpresa inesperada acaba convertint el lloc en una festa amb una energia desbordant. Un meravellós ball ple de vitalitat.