Las muchísimas

Dansa

informació obra


Companyia:
Mariantònia Oliver
Autoria:
Enrique Cabrera
Direcció:
Enrique Cabrera
Sinopsi:

No és la primera vegada que la companyia de Mariantònia Oliver s'enfronta a un espectacle així. De fet, aquesta és una versió, ampliada i millorada, d'un primer muntatge que es va fer conegut per la seva singularitat. Portava a escena dones d'entre 70 i 87 anys que, en moure els seus cossos sobre l'escenari i parlar de les seves pròpies vides confegien un fresc generacional, revelaven en escena una fotografia que mostrava les alegries i tristeses, la dolçor i les cicatrius que guarnien no només les seves existències sinó les de tantes i tantes dones del seu temps. El muntatge, que es va titular Las muchas, es va veure a ciutats com Bristol, Ljubljana, Madrid, la Corunya, Seül, Barcelona, Valladolid o Bilbao, sempre amb dones entrant i sortint dels repartiments en un procés d'intercanvi de protagonistes que ha acabat conduint al muntatge actual. Ara, Mariantònia Oliver ha volgut dedicar un segon espectacle a totes aquestes dones d'edats i de procedències diverses. Les ha convidat un cop més a explorar els seus cossos, a ignorar sense complexos els cànons que s'espera que segueixi un espectacle coreogràfic i teatral. No, abans de topar-se amb Oliver, cap d'aquestes dones havia ballat de manera professional ni havia entrat en un teatre més que com a espectadora. Ara aquestes disset dones (nou de catalanes, quatre de mallorquines i quatre més d'eslovenes) ho fan emparades per un espai sonor creat per l'artista d'indie folk Joana Gomila, que ha tingut la col·laboració de Jaume Manresa, antic integrant de la banda Antònia Font. 

Crítica: Las muchísimas

23/09/2024

Joc i sensibilitat

per Jordi Bordes

Fa anys que Maria Antònia Oliver munta tallers en què un grup de dones fan un cant al ball lliure. La peça ressona a Underscoder però amb la diferència que, ara, hi ha un ball honest, obert, simpàtic. En tot cas, d'una insinuació inequívocament juganera. És una celebració a la vida com la de La bugada, que fa uns anys es va representar al Sismògraf. O que tambe pot recordar al treball del Projecte Comunitar Antic Teatre (Souvenirs).

Las muchísimas és una peça breu que arrenca amb la dotzena de participants protegint-se amb una cadira plegable. Un element que pot esdevenir metàfora d'allò que són el dia de cada dia (i que ara abandonaran temporalment). O, potser millor, la carta de sobreprotecció, de cura esclava, de desconfiança que es desempallegaran amb aquesta peça de poc més de mitja hora.

El riure final és encomanadís.