L'avar

Teatre | Familiar

informació obra


Dramatúrgia:
Miguel Gallardo, Olivier Benoit
Intèrprets:
Miquel Gallardo, Miquel Nevado
Companyia:
Cia. Pelmànec, Divinas
Autoria:
Molière, Marilia Samper
Sinopsi:

Què passa quan agafem L'avar de Molière, un dels grans clàssics de la literatura universal, i canviem l'or i els diners per l'aigua com a riquesa que acumula l'avar Harpagon? Doncs que els personatges es converteixen en aixetes, càntirs, ampolles, tubs... i l'obra, en un espectacle hilarant, esbojarrat i actual que ha esdevingut arreu un clàssic del teatre d'objectes per totes les edats amb més de 1300 funcions a més de 20 països i diversos premis.

L'Avar tracta temes com el malbaratament i la protecció dels recursos naturals, com l'aigua, i l'avarícia i ho fa d'una manera original, ingeniosa i divertida. A través de la màgia, l'encís i l'emoció que provoquen els objectes, que es converteixen en personatges que enterneixen i que, a la vegada, són extremadament divertits, aquesta hilarant adaptació de L'avar de Molièrecaptivarà als espectadors de totes les edats. Una comèdia imprescindible que torna a l'Aurora 15 anys després, de la mà de la prestigiosa Companyia Pelmànec, que ha assolit grans èxits internacionals com Don Juan, Memòria amarga de mi i Diagnòstic: Hamlet.


Crítica: L'avar

20/12/2014

Molière amb aixetes titella

per Núria Cañamares

Reeixit atreviment de teatre d’objectes per adults. La història de ‘L’avar’ de Molière amb personatges nascuts d’aixetes, tubs i mànegues i una adaptació de la dramatúrgia que situa l’aigua (no els diners) com el bé més preuat.

La Cia. Pelmànec recupera en català aquesta versió del clàssic de Molière, 14 anys després de la seva estrena amb Tàbola Rassa. Des d’aleshores no ha deixat de girar arreu del món, recollint premis i elogis, fins al punt que la qualifiquen com tot un referent del gènere.

La posada en escena és meravellosa. Sembla increïble que un objecte tan quotidià com és una aixeta pugui prendre vida vestint-se tan sols amb una simple tela. El càsting d’aixetes i teles escaients és clau, però amb això no n’hi hauria prou. El mèrit rau en la caracterització i la interpretació que en fan els manipuladors. Amb la mà dreta –totalment oculta sota la tela– subjecten l’ara ja titella, mentre que la mà esquerra esdevé la mà del mateix personatge, amb la infinitat de recursos que això aporta.

Són només dos actors titellaires, però tenen la capacitat de dur a escena fins a dotze personatges. Ni en els moments delicats en què en fan aparèixer alhora ben bé la meitat, ni en els que comparteixen la interpretació del titella (és a dir, un li dóna veu i l’altre li dóna moviment), no decau l’autenticitat dels personatges. Aquest talent es complementa amb una escenografia simple i enginyosa, i la música i la il·luminació són grans aliades.

L’humor juga també un paper fonamental en l’espectacle. El text està farcit de doble sentits i jocs de paraules (alguns simpàticament dolents) i deixa espai per la distensió, amb bromes entre els actors i cap al públic. Això proporciona l’equilibri necessari i fa d’aquesta obra una comèdia crítica, esbojarrada i molt molt singular.