L'avar

Teatre | Familiar

informació obra



Dramatúrgia:
Miguel Gallardo, Olivier Benoit
Intèrprets:
Miquel Gallardo, Miquel Nevado
Companyia:
Cia. Pelmànec, Divinas
Autoria:
Molière, Marilia Samper
Sinopsi:

Què passa quan agafem L'avar de Molière, un dels grans clàssics de la literatura universal, i canviem l'or i els diners per l'aigua com a riquesa que acumula l'avar Harpagon? Doncs que els personatges es converteixen en aixetes, càntirs, ampolles, tubs... i l'obra, en un espectacle hilarant, esbojarrat i actual que ha esdevingut arreu un clàssic del teatre d'objectes per totes les edats amb més de 1300 funcions a més de 20 països i diversos premis.

L'Avar tracta temes com el malbaratament i la protecció dels recursos naturals, com l'aigua, i l'avarícia i ho fa d'una manera original, ingeniosa i divertida. A través de la màgia, l'encís i l'emoció que provoquen els objectes, que es converteixen en personatges que enterneixen i que, a la vegada, són extremadament divertits, aquesta hilarant adaptació de L'avar de Molièrecaptivarà als espectadors de totes les edats. Una comèdia imprescindible que torna a l'Aurora 15 anys després, de la mà de la prestigiosa Companyia Pelmànec, que ha assolit grans èxits internacionals com Don Juan, Memòria amarga de mi i Diagnòstic: Hamlet.


Crítica: L'avar

26/01/2015

Pot Molière trobar-se en estat pur entre aixetes?

per Josep Maria Viaplana

La resposta és sí! La proposta de Miquel Gallardo (i en el seu moment, fa gairebé 15 anys, quan es va crear l'espectacle, Olivier Benoit) esmicola la història del pare egoista, garrepa i infeliç que va escriure el geni francès de la comèdia. I no el fa més contemporani, cosa que podria fer poc creïble la situació d'uns fills que han d'obeir-lo pel que fa a les seves expectatives sentimentals. El recrea amb uns titelles que són aixetes, i fa que tota l'ambició per acumular riqueses del personatge original es converteixin en set d'una aigua que acumula a desgrat de tots els que l'envolten. Això de per si, ja genera tot un joc i tota una ironia que encanta als espectadors, per cert, de totes les edats.

Perfectament complementat per un altre Miquel, Nevado, de la cia Ne me titere pas, Gallardo fa valer no només els anys de rodatge de l'espectacle, especialment a França (on tan bé coneixen el text, potser el més celebrat i popular de Monsieur Poquelin), on poden gaudir de moltes bromes que, per jocs de doble significat en la llengua original i falta de familiaritat amb el text, no podem gaudir aquí. Com deia, no només per la sorprenent concepció de l'espectacle i del seu intens i llarg rodatge, sinó per la capacitat de Miquel Gallardo de dotar a cada moment de l'espectacle que fa d'una veritat i una frescor úniques, podent fer bromes en directe de les coses que van passant a manipuladors i personatges.

De l'argument, poca cosa més a dir del que aquí s'explica sinó que per força s'ha simplificat, oferint-nos la possibilitat de contemplar (a través de la translació al món de les aixetes i l'aigua) d'una veritable 'deconstrucció' del sentit de l'obra, deixant només els moments i els personatges essencials.

Per això em sembla tan i tan adient perquè un públic jove tingui un primer contacte amb el teatre d'un dels més grans creadors teatrals de tots els temps. Sense dubte una obra que crearà aficionats al teatre entre els alumnes de Secundària.

En resum, un s'ho passa tan bé per la qualitat de la història original, com per la original versió que veu a l'escenari, que com la primera ironitza sobre parts fosques de la naturalesa humana, i fa un cant sincer a la puresa dels sentiments de la joventut, l'amor i la honestedat en les conductes desproveïdes d'artifici.