Le pas grand chose

Teatre | Nous formats

informació obra


Autoria:
Johann Le Guillerm
Sinopsi:

Potser en aquesta conferència-espectacle us faran ballar el cap i dubtar de tot. Gosaríeu demolir el món per crear-ne un de propi? Benvinguts a una representació amb molt a veure amb la patafísica.

Amb certa relació amb el surrealisme i prenent el nom en préstec del títol d’una de les obres d’Alfred Jarry (l’autor d’Ubu rei), la patafísica va aparèixer a la França de mitjan segle XX. Era una ciència dedicada a la recerca de solucions imaginàries i de les lleis que regulen les excepcions. En to de paròdia, la disciplina va acabar aplegant grans artistes de tota mena. Johann Le Guillerm n’és un. En aquesta conferència-espectacle encarna un investigador rebel que es pregunta com pot la ciència afirmar que té les claus per entendre el món si darrere cada cosa que veiem n’hi ha una altra que queda oculta. Potser haurem de recrear el món des de zero partint d’un punt mínim. Demostracions implacables, experiments visuals convincents... Tot, per fer aparèixer un món nou que desafiarà el vostre sentit de la lògica.

L’autor i intèrpret de Le Pas Grand Chose és un artista francès format en la primera promoció del Centre National des Arts du Cirque (CNAC). L’any 1994 va crear Cirque Ici, la seva pròpia companyia, per crear Où ça?, el seu primer espectacle. Johann Le Guillerm és un dels artistes francesos més influents i ha rebut el Grand Prix National du Cirque (1996), el Prix des Arts du Cirque de la Société des Auteurs et Compositeurs Dramatiques (2005) i el Grand Prix de la mateix societat l’any 2017.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Le pas grand chose

05/07/2024

Beneïda idiotesa

per Jordi Bordes

Johann le Guillerm és una mena d'avi del circ contemporani. A anys llum de l'espectacularitat del Cirque du Soleil (Luzia, Alegría...), la seva recerca en l'art de la sorpresa i l'equilibri té molt de Da Vinci. Per Catalunya, se l'ha vist poc. Al 2014 va fer Secret. Al 2002 era al Temporada Alta amb el títol escrit al revés, Terces. En realitat, continuava absort amb els seus aparells que la gravetat, inèrcia, pes, els fan desplaçar, transformar-se, fer màgia.

Al Grec de comiat de Casadesús, ha aparegut per fer una insòlita conferència, en la que declara la seva obsessió a descobrir les relacions més inútils. Per comprendre l'univers indaga en els problemes més insgnificats. Resolta la fórmula només caldria multiplicar a infinit per resoldre la fi del temps, per exemple. Le Guillerm entra empenyent una mena de tartana que serà el seu pedestal i pissarra de mostrar les tesis científiques. De presentació, s'adreça al públic indicant que busca el camí que no porta a Roma. Així és la seva lògica, d'un surrealisme quàntic de to seriós amb una evident paròdia.

L'artista ensenyarà els sorprenents miralls que hi ha entre els nombres de l'1 al 0. Pràctica un binarisme que desarmaria l'ordinador més bàsic. I, és clar, plantejar-se incongruències com a tesis científiques obliga a estirar bé les orelles i obrir bé els ulls. Ell és conseqüent en el seu món fragmentat, distòpic, i per això va reconstruir el carruatge que, finalment el desplaçarà gràcies al joc de pesos que forçarà ell mateix sobre d'un tamboret fixat a la base.Ha desplegat una tesi que, possiblement trobaria referència al Jacques Derrida de La doble sesión. A l'art de callar i observar per imitar una acció natural en clau científica, o espectacular (proveu el fimbreig d'un plàtan, un fruit que, assegura, comparteix el 50% d'ADN dels humans). Magnètic des d'una paraula dita quasi de forma inexpressiva, del que sap que no cal engalipar amb grans gesticulacions perquè la sorpresa és en el missatge. Circ de paraules.