Le Petit Bain

Dansa

informació obra


Intèrprets:
Remy Bénard, Samuel Watts
Il·luminació:
Gilles Richard
Composició musical:
Simon Muller
Escenografia:
Aurélie Thomas
Vestuari:
Pétronille Salomé
Producció:
Théâtre de Romette
Autoria:
Daniela Labbé, Aurélie Leroux
Sinopsi:

Hi havia una vegada un home que s’estava banyant.
No, és un ballarí que esculpeix els núvols.
No, és sobretot un núvol que abraça un ballarí.
No, és un home que crea paisatges on poder desaparèixer.
No, encara hi ha més que això.

Aquesta obra està construïda al voltant d’un material quotidià i amable: l’escuma. Seguirem la descoberta d’un personatge que juga, imagina i modela paisatges fins a embogir.

Crítica: Le Petit Bain

11/11/2017

Murs d'escuma poètics

per Jordi Bordes

Pep Bou és un especialista en bombolles ((amb Jorge Wagensberg van crear-ne una d'hexagonal a Berishit). Des de fa dècades. Ata, el Festival Més petit de tots ha convidat una companyia de teatre que construeix a partir de l'escuma. És un espai tant imaginatiu i volàtil com el de Bou. Tot i utilitzar menys alquímia, manté un joc notable de sorpreses. És un espai sense paraules, que demostra com la companyia ha treballat la capacitat de joc amb el sabó, que s'aguanta meravellosament alçat quan se l'allibera de la gàbia. I que es talla com un ganivet amb un braç, l'abric o un cilindre de cartró. El personatge solitari juga i es meravella. Es voldria endur a casa aquell element màgic en aquella motxilla il·luminada misteriosament. És una mena de Petit príncep, que s'enamora de les coses i s'hi entrega absolutament. Possiblement, el millor del joc és l'epíleg quan de l'escuma apareix un cap de titella amb el que aconsegueix dialogar. És un element concret, sòlid, a diferència dels lloros d'escuma i del gegant, que el pot acompanyar ballant. Una experimentació graciosa, en la que el públic més menut juga a saludar quan el miren des d'un llargavista. Preciós. 

Manté l'estil de teatre sensorial habitual d'aquest festival, tot i que, en aquesta ocasió (i per raons òbvies) la canalla seu al pati de butaques sense poder experimentar amb les bombolles. És el més prudent. D'altra manera, l'espectacle poètic acabaria transformant-se en un sorollós i vulgar bany d'escuma de festa major. Una poètica manera de batejar-se al teatre, tot i que la peça la disfruten a patir de 4 ays; alguns de tres anys, en la sessió escolar, van plorar estranyats per un univers que desconeixien massa i que no podien experimentar amb les seves pròpies mans.