Le voci di dentro

Teatre

informació obra


Estrena:
Estrena a l'Estat espanyol
Autoria:
Eduardo de Filippo
Companyia:
Piccolo Teatro di Milano i Teatri Uniti
Direcció:
Toni Servillo
Intèrprets:
Chiara Baffi, Betti Pedrazzi, Marcello Romolo, Peppe Servillo, Toni Servillo, Gigio Morra, Lucia Mandarini, Vincenzo Nemolato, Marianna Robustelli, Antonello Cossia, Daghi Rondanini, Rocco Giordano, Maria Angela Robustelli, Francesco Paglino
Escenografia:
Lino Fiorito
Vestuari:
Ortensia De Francesco
Il·luminació:
Cesare Accetta
So:
Daghi Rondanini
Producció:
Piccolo Teatro di Milano, Teatro di Roma, Teatri Uniti di Napoli, en col·laboració amb Théâtre du Gymnase, Marseille
Sinopsi:

El públic català ja sap com les gasta Eduardo de Filippo: a la inoblidable Dissabte, diumenge i dilluns, la guspira del big bang teatral era un inofensiu ragú, i aquí ens serveix sofregides la paranoia, l’enveja i la ruïna moral de postguerra, tan germanes de la crisi d’ara. Eduardo di Filippo és tota una institució, com la famiglia, que retrata com ningú, i com el Piccolo de Milà, el padrí d’aquest muntatge, de qui vam poder veure La trilogia della villeggiatura el 2009. Una tragicomèdia imperdible perquè Le voci di dentro no s’ha vist mai aquí, perquè ens el fa la companyia napolitana Teatri Uniti di Napoli -hi ha algun representant més legítim de De Filippo?- i perquè el seu protagonista és l’actor més reverenciat del teatre italià: Toni Servillo.

Crítica: Le voci di dentro

11/12/2014

Un registre de falsa comèdia per parlar de la tragèdia de la societat enverinada per l'odi

per Andreu Sotorra

Els somnis a vegades juguen males passades. Això és el que li passa al protagonista d'aquesta història entre màgica, onírica i neorealista, per la influència cinematogràfica d'Eduardo de Filippo (Nàpols, 1900 - Roma, 1984). Màgica i onírica perquè Eduardo de Filippo talla de seguida l'alè dels espectadors quan, en al voltant d'una simple taula de cuina, la cambrera i la senyora Rosa, un dels membres de família dels Cimmaruta, entre sabons i espelmes i restes de menjar, transforma en contacontes la jove cambrera (l'actriu Chiara Baffi) amb el relat d'un somni sobre un cuc fastigós. N'hi haurà un parell més, de somnis, al llarg de la trama: un del mateix protagonista, Alberto Saporito (l'actor Toni Servillo), i un altre de la senyora Rosa Cimmaruta (l'actriu Betti Pedrazzi).

Escrita l'any 1948, en plena crisi després de la Segona Guerra Mundial, Eduardo de Filippo utilitza en aquesta obra un registre de falsa comèdia per parlar de la tragèdia de la societat enverinada per l'odi i amb l'ull del Gran Germà —el personatge de George Orwell també del 1948— dins de cada casa per buscar culpables on potser no n'hi ha.

El muntatge que dirigeix Toni Servillo, actor també de l'extens repartiment, juntament amb el seu germà Peppe Servillo, s'alça com el gran intèrpret de l'obra en un moment que l'aura d'un cert fetitxisme de pantalla gran l'acompanya després del ressò del seu treball en la singular pel·lícula 'La grande bellezza', de Paolo Sorrentino (2013), ambientada en una Roma de decadents personatges i guiada per un autor de 65 anys, Jep Gambardella, escriptor i periodista d'un sol llibre. El film va ser guardonat amb els premis Globus d'Or i Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. També de 'Le voci di dentro', el mateix Eduardo de Filippo va adaptar i dirigir el 1966 una versió molt lliure amb la pel·lícula 'Spara forte, più forte... non capisco!', amb Marcello Mastroianni i Raquel Welsh, entre altres.

Però l'essència de l'obra continua sent la versió teatral original. Dividida en dues parts —una hora i cinquanta minuts sense entreacte—, la primera s'aboca a desgranar una mena de farsa o sàtira que té com a ingredients principals els personatges populars, domèstics, a ras de terra, i el llenguatge —el sobretitulat només en dóna un tast, esclar, però s'endevina per l'italo-napolità la riquesa de registres que conté— i tot passat pel filtre d'una interpretació coral d'alta volada que grata en la fibra de les interioritats de cadascun d'ells. (...)

Trivial