L'eclipsi

Musical

informació obra


Direcció:
Xavier Albertí
Direcció Musical:
Alberto García Demestres
Escenografia:
Llorenç Corbella
Vestuari:
Montse Amenós
Il·luminació:
Albert Faura
Ajudantia de direcció:
Albert Arribas
Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, Teatre Nacional de Catalunya
Intèrprets:
Anna Alàs, Antoni Comas, Isabella Gaudi, Maria Hinojosa, Josep-Ramon Olivé, Pere Ponce, Elisenda Pujals, Mercè Sampietro, Claudia Schneider
Interpretació musical:
Paula Carrillo, Gregori Ferrer, Andreu Gallén, José María Martínez, Manuel Martínez del Fresno, Víctor Pérez, Feliu Ribera
Sinopsi:

La Leonor i la Carla decideixen casar-se al jardí de la casa de la família de la Leonor, coincidint amb un esdeveniment astronòmic: un eclipsi total que enfosquirà la terra durant uns minuts, però que al mateix temps il·luminarà el futur amorós de la parella.

La intenció és que les casi l’alcalde de la ciutat, un vell amic del Ramon, pare de la Leonor i company de caceres. Però a conseqüència d’un contratemps judicial, l’alcalde no podrà oficiar la cerimònia i l’haurà de substituir l’únic regidor disponible en aquesta urgència: el de cementiris. Això obligarà a traslladar el casament dels jardins de la residència de la Leonor als jardins de la necròpoli municipal, amb totes les conseqüències que aquest fet portarà a les núvies i els convidats.

L’eclipsi és un espectacle de teatre musical en què el fenomen astronòmic determina també el desenvolupament de la música. L’alegria i la lluminositat de l’hora de l’Àngelus en què comença l’acció s’anirà esvaint amb l’arribada de la penombra. La desaparició del sol farà aparèixer els moments més foscos d’una partitura que explorarà també els racons més tenebrosos de cada personatge, fins que torni la llum.

Crítica: L'eclipsi

07/07/2014

Òpera contemporània amb trama surrealista i un punt de denúncia

per Jordi Bordes

Òpera surrealista. Perquè la trama i la partitura busquen sorprendre el públic, sigui amb noves sonoritats com amb un argument que modula la realitat. Dues noies es casen, per ensurt d'una germana de la protagonista que s'ha fet monja tot desobeint les demandes del pare. La mare, acabada de morir, vetlla perquè no es compleixi el desig patern, el gran manipulador. 

El que sembla que la carta astral beneeix amb la conjunció de tots els astres, rep un enrenou per culpa de la detenció de l'alcalde com a pressumpte corrupte. Es resol amb el casament d'un enterramorts, que té dret a casar dins del seu domini. El jardí es transforma en un tètric cementiri. Com les cartes astrals, cada personatge disposarà d'un lloc en aquest panorama rocambolesc, que fueteja còmicament el Poder i les ànsies de dominar l'entorn. Pere Ponce és un divertit treballador del cementiri (buscant molars d'or per poder comprar el cos de Lenin i aconseguir que el lloc disposi d'un reclam turístic!). Mercè Sampietro és la mare que lamenta haver caigut a les ordres d'un marit que buscarà les combinacions més estrambòtiques per poder  tenir un fill mascle que hereti el seu poder.

Tanta ambició per descobrir que la felicitat és a les Antípodes, a Nova Zelanda. Hi ha molt camí per córrer per a créixer en la nostra latitud. El TNC assumeix el compromís amb l'òpera contemporània encarregant partitura a Alberto García Demestres que ha fet una versió lliure del llibre de Paco Zarzoso. L'òpera contemporània sembla que hagi de justificar-se signant uns llibrets estrambòtics que volen apropar públic extern de l'òpera al seu quadre. Com si l'espectador d'òpera natural (el dels grans repertoris) no se n'hagi d'interessar mai. Efectivament, hi ha camí fins a Nova Zelanda.