Villazón torna amb la seva gran creació
Nemorino és un home enamorat, amb un amor innocent. Un personatge que es mou en el límit de la comèdia i el drama. Un paper que requereix un cantant especial per expressar aquest delicat equilibri.
L’elisir d’amore (Milà, 1832), una de les òperes més estimades de Gaetano Donizetti, significa un progrés en l’evolució de l’opera buffa en aconseguir que els personatges còmics siguin capaços de mostrar també emocions i sentiments. Al món idíl·lic d’un poblet rural, s’expliquen les desventures amoroses –amb final feliç– de Nemorino, un pagès pobre i tímid, enamorat d’Adina, propietària rica i capriciosa. L’arribada d’un regiment presidit pel fatxenda sergent Belcore i la de Dulcamara, xarlatà embolicador, desencadenen l’acció: Nemorino compra al xarlatà un elixir d’amor per recuperar l’amor d’Adina.
Òpera en dos actes. Llibret de Felice Romani. Música de Gaetano Donizetti. Estrenada al Teatro della Canobbiana de Milà el 12 de maig de 1832. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 5 de febrer de 1848.
Una de les òperes més conegudes de Donizetti torna al Liceu en un muntatge de Mario Gas que manté intactes tota la frescor i encant. En aquesta reposició de 'L'elisir d'amore' destaca amb força, dins d'un equilibrat repartiment, la soprano australiana Jessica Pratt, una Adina que a l'acte segon desplega una tècnica espectacular, al costat del tendre Nemorino de Pavol Breslik.