L'empestat

Teatre | Musical

informació obra


Composició musical:
Carles Pedragosa
Intèrprets:
Jordi Oriol, Carles Pedragosa
Escenografia:
Sílvia Delagneau
Vestuari:
Sílvia Delagneau
Il·luminació:
Alex Aviñoa
Producció:
Indi Gest, Temporada Alta 2015, OSIC
Dramatúrgia:
Lluís Danés
Direcció:
Lluís Danés
Autoria:
Gemma Brió
Sinopsi:

L’empestat és una perversió de La Tempesta de Shakespeare basada en la figura de Caliban, però també la d’Ariel. És una reescriptura tan personal i juganera del clàssic com ja ho era La caiguda d’Amlet (TA 2007) respecte de Hamlet. I, com aleshores, l’altre gran referent és Albert Camus (allà, La caiguda; aquí La pesta). 

A les mans de Xavier Albertí i aquest cop acompanyat de l’actor i músic Carles Pedragosa, Jordi Oriol torna a presentar-nos un treball en què el text i la música juguen un paper similar: el d’un treball acústic per empastar-nos del seu bon gust rítmic, poètic, gramàtic i dramàtic.

Crítica: L'empestat

09/12/2017

Pluja eloqüent

per Núria Cañamares

Paraula, música i imatge conflueixen en aquest espectacular poema visual que enllaça amb originals llicències ‘La tempesta’ de Shakespeare, ‘La pesta’ de Camus i la ‘Sonata núm.17’ –que Beethoven va escriure després de llegir l’obra del bard anglès– com a banda sonora. Una volguda coincidència que es troba en l’origen de ‘L’Empestat’ i que traspua en tot el muntatge.

Encara és fosc a escena, que ja plou. I no ho deixarà de fer. Aquesta pluja literal dota l’espectacle d’un dinamisme extraordinari, d’una màgia que captiva per la seva bellesa i que esculpeix un a un els mots i les notes musicals que van apareixent caigudes, com l’aigua, de no se sap ben bé on. La boira i la llum realcen l’estampa presidida pel piano, que es va omplint d’aigua i fins i tot dóna cabuda als intèrprets. Excel·lents. Sens dubte, ‘L’Empestat’ no seria el mateix sense aquesta invocada pluja, constant, sempre present, que com altres produccions que utilitzen un recurs mòbil, com ara ‘La marató de Nova York’ d’Edoardo Erba –que vam poder veure fa uns anys de la mà de la tarragonina Sala Trono i on els actors Joan Negrié i Albert Triola es passaven gairebé tota l’estona corrent–, li atorguen una particularitat que la fan especial.

Com ja va fer a ‘La Caiguda d’Amlet’ (on també versionava Shakespeare i Camus), entre d’altres aventures gramaticals, l’actor i dramaturg Jordi Oriol demostra la seva passió i domini de la llengua transformant el sentit d’uns textos per conferir-los un nou significat. Analogies, encadenaments, jocs de paraules i una semàntica nova per explicar, amb eloqüència i enginy, que la paraula que dóna nom a les coses, els sentiments i, en definitiva, el propi món, pot arribar a ser un parany i, si no es controla, convertir-se en una plaga.

Poesia artesanal, emotiva i intel·ligent que penetra per la pell, els ulls i les orelles. Impregneu-vos-en.