L’empestat és una perversió de La Tempesta de Shakespeare basada en la figura de Caliban, però també la d’Ariel. És una reescriptura tan personal i juganera del clàssic com ja ho era La caiguda d’Amlet (TA 2007) respecte de Hamlet. I, com aleshores, l’altre gran referent és Albert Camus (allà, La caiguda; aquí La pesta).
A les mans de Xavier Albertí i aquest cop acompanyat de l’actor i músic Carles Pedragosa, Jordi Oriol torna a presentar-nos un treball en què el text i la música juguen un paper similar: el d’un treball acústic per empastar-nos del seu bon gust rítmic, poètic, gramàtic i dramàtic.
Va donar-se a conèixer al 2007 amb una peça que casava Hamlet amb La caiguda de Camus. La caiguda d'Amlet forçava el llenguatge i aconseguia, entre empentes i rodolons que Hamlet assumís el desesper de l'existencialista francès. Però amb un humor que desarmava. Ara, repeteix l'operació, tot lligant La tempesta de Shakespeare amb La pesta. Xavier Albertí repeteix a la direcció. Durant aquest impàs, Jordi Oriol ha presentat vàries peces sempre construint a partir de l'explosió del llenguatge. Ho va ser amb un humor escatolòlgic i preadolescent (Home-natja, T. Alta, 2010), sobre l'angúnia de l'autor davant del pper en blanc (T-error, TNC, 2012). Amb el suport del col·lectiu Indi Gest, que lidera, també han emprès altres aventures: com ara posar a escena En comptes de la lletera (T. Alta, 2011).
