Trobada fictícia de dues persones reals, el Johnny Carson i la Leni Riefenstahl, una de les directores de cinema més grans del món, però que va brillar gràcies a les pel·lícules que va fer pel Tercer Reich.
Som a l'any 1974, Johnny Carson, Sergi Mateu, famós presentador de la cadena NBC, està en el seu millor moment, i Leni, Montse Guallar presenta als Estats Units el seu primer projecte des de la derrota d'Alemanya, el llibre de fotos Last of the Nuba, l'última tribu africana sense contacte amb l'home blanc. Però Johnny sap que al públic li interessa alguna cosa més que l'art. El passat de Leni passa a ser el tema principal de l'entrevista que sobrepassa per sobre de la seva relació actual amb el seu assistent personal, Horst, 40 anys més jove que ella.
Johnny destapa la seva posició personal durant el feixisme i l'holocaust i vol saber si ella sent pena i quanta per tots aquests fets succeïts durant aquella època.
L'atmosfera és cada vegada més incòmoda i una espectadora alemanya Bertha, la trobarà encara més. La seva entrada no planificada a l'enregistrament del talk show crea noves preguntes.
Quina és la responsabilitat de l'artista per la seva obra?
On és la frontera entre servir a la ideologia, cooperació activa en la construcció del sistema i la creació artística?
És possible prendre la responsabilitat per l'època en què vam crear?
Totes aquestes preguntes se les haurien de qüestionar alguns artistes a l'hora de posar el seu talent al servei d'un règim totalitari.
Johnny Carson vol conèixer la màxima informació possible i no tem tocar els temes més personals.
La història autobiogràfica, molt poc habitual, d'unes de les directores de cinema més grans del món, però que va brillar gràcies a les pel·lícules que va fer per al Tercer Reich.
Completa el cicle Cicatrius, una entrevista fictícia entre dues bèsties de la comunicació: la realitzadora de cinema que va donar potència i projecció a Hitler i el nazisme i el presentador nord-americà, Johnny Carlson que també pateix una voluntat molt ambigua. En realitat, la peça ofereix dos miralls mirant-se frontalment, descobrint-se els angles menys decorosos. La peça està que aquests dos protagonistes complexos, contradictoris, brillants en el seu camp de la imatge i la oratòria no arriben ben enfocats, la peripècia de la gravació de l'entrevista que dóna aire a la trama tapa el discurs, les reflexions d'uns personatges que viuen o han viscut de les ombres a les llums de l'èxit.
Montse Guallar és una Leni prou misteriosa i de forta personalitat, que revela cops amagats per mirar de recuperar la seva dignitat, quan fa dècades que l'arraconen per la seva col·laboració amb el nazisme. Com que no el condemna obertament, tots els periodistes aspiren a aconseguir aquesta confessió per a gaudi del seu orgull. Ella es deixa provocar per trobar finançament als seus projectes cinematogràfics, molt allunyats d'aquella exaltació del führer, dels anys 30 i principis dels 40. Sergi Mateu és el presentador, un showman, que vol fer-se simpàtic pero que, al darrere, de la seva simpatia, hi ha unabuidor i un cinisme notable. Peròo en l'obra no arriba a haver uns paslamació d'aquests xocs de trens. Hi ha crit, enuigs i aturades a la gravació però no es percep el realisme d'aquests dos grans personatges. Sense aquesta credibilitat, tot s'esfondrà paulatinament.
El director Pavel Bsonek ha signat un ambiciós i voluntariós programa sobre la hisdtòria recent d'Europa, mirant molt atentament etapes historiques del nazisme La conferència de Wannsee, La nit de Helver i la capacitat per acomodar-se en un sistema comunista, que segueix premiant els buròcrates i castigant els que exigeixen llibertats i compartir cultura (Protesta). Aquesta peça de Havel ha coincidit, també recentment amb una altra del mateix autor, Vernissatge que, amb L'audiència també revelava la seva opressió dins d'un sistema que, aparentment, només volia defensar el poble (i que sovint es presenten en trilogia).
El teatre permet donar nous punts de vista a la història d'Europa. és imprescindible comprendre les injustícies històriques amb poblacions o grups concrets per redreçar el rumb. Sobretot, ara, que a Europa, sembla que es torna a respirar un cert aire de feixisme més pentinat (menys aparent, d'entrada, en les formes) i que és fa imprescindible que la població redreci i consolidi el seu compromís amb el progrés, la humanitat i la cooperació.