Les Criades

Teatre

informació obra


Direcció:
Genoveva Pellicer, Calixto Bieito
Autoria:
Jean Genet
Intèrprets:
Elisenda Bautista i Meritxell Sabaté
Il·luminació:
Albert Julve
Escenografia:
Teresa Martí i Magda Mira
Producció:
Companyia Perlimplín
Companyia:
Companyia Perlimplín
Direcció Musical:
Patrick Fournillier
Sinopsi:

Les germanes Solange i Clara són dues criades que senten fascinació per la seva senyora i al mateix temps l’envegen i odien. L’aïllament social potencia aquests sentiments i per venjar-se d’ella fan una falsa denúncia a la policia contra el seu amant. Entre elles s’estimen però també s’odien per la seva rivalitat i perquè una fa de mirall de l’altra reflectint la lletjor de les seves vides.  S’alliberen d’aquest odi i de la seva frustració amb un ritual fetitxista que anomenen “cerimònia”, interpretant l’assassinat de la senyora. El joc de la representació es va perfeccionant obsessivament fins que es difuminen els límits entre realitat i ficció i prenen la decisió d’emmetzinar-la. Les germanes entren en un remolí de por i autodestrucció del que ja no saben sortir...

Crítica: Les Criades

31/01/2015

Una hora de joc tèrbol i endimoniat entre les dues germanes que canvien constantment de paper

per Andreu Sotorra

Jean Genet (París, 1910 - 1986), autor controvertit per la seva vida personal, va posar els pèls de punta als seus coetanis, el 1947 quan, entre altres temeritats creatives, va escriure l'obra 'Les criades'. Considerada aleshores com una punyalada a la burgesia consolidada del segle XX, en plena postguerra mundial, amb el pas del temps, 'Les criades', en les diverses versions i adaptacions que se n'han fet, ha anat agafant, cada vegada més, un to de gènere de thriller light. I això potser perquè ja no hi ha burgesia contra la qual llençar els dards i el poder econòmic, en més de mig segle, ha canviat de mans sense saber a hores d'ara en quina mà s'ha acumulat.

Una de les últimes versions de 'Les criades' va passar fugaçment pel Festival Grec de l'estiu passat, al Mercat de les Flors, amb la companyia del Sadary Movement Laboratory, de Corea del Sud, amb una posada en escena que posava l'accent més en el treball físic que no pas en la paraula.

L'adaptació que la directora Genoveva Pellicer ha fet en aquesta versió de cambra —la sala Leopoldo Fregoli de La Seca— torna a la paraula com a valor essencial per sintetitzar el més bàsic de la trama de Jean Genet: dues germanes, les criades, han amanegat una trampa a l'amant de la Senyora perquè aquest sigui condemnat acusat d'intent d'assassinat. En les hores que la mestressa no les té sota el seu domini, cauen en la misèria pròpia dels corbs que es llancen sobre les restes de la víctima. Però el pànic s'apodera d'elles quan saben que l'amant acusat falsament mitjançant una carta ha sortit de la presó. (...)