Les nostres terres com planetes dansant

Nous formats

informació obra


Intèrprets:
Alba G. Corral (visuals), Orquestra simfònica Julià Carbonell de les terres de Lleida
Sinopsi:

Espectacle audiovisual concebut com una gran metàfora d’agermanament entre les Terres de Ponent i les Terres de l'Ebre, dos territoris amb personalitat pròpia que, com si fossin planetes germans, ballen al voltant d’un mateix sol. L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida interpreta en directe la suite “Els Planetes” de Gustav Holst, en la versió reduïda de Jordi Roure. Simultàniament, a través de la imatge generativa en temps real, Alba G. Corral crea un poema simfònic-visual, una coreografia de paisatges abstractes i evocadors, inspirats en aquest agermanament.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Les nostres terres com planetes dansant

14/09/2023

Assaig incidental

per Jordi Bordes

Una de les aventures majors d'aquesta Fira Tàrrega, que ha arribat massa tard. L'estrena del concert amb imatges d'alba g Corral va ser diumenge al vespre, quan bona part de premsa ja havia tornat cap a casa. Per això, es va proposar l'assaig general del dia anterior com a fórmula per entrar dins dels calendaris dels prescriptors culturals. La proposta aprofitava l'escenari i el projector que els dos dies abans havien utilitzat els de La Veronal per representar Sonoma. Una bona jugada de producció però que no va ser suficient per a salvar el concert.

Com ja avisava el director era un assaig general que, en realitat, havien de salvar el so microfonat i evitar l'efecte del vent i de la foscor. També van haver de comprovar un moviment constant d'espectadors que s'amuntegaven a la plaça Major, entre asseguts, recolzats i drets. Com que la partitura no avançava (i el projector no es podia engegar fins que es fes fosc, el brogit va ser constant. Sí que, a quarts d'onze, ja s'havia normalitzat el moviment del públic (pràcticament tothom seia en cadires o a terra i les entrades i sortides es podien fer sense <els equilibris d'hores abans). La projecció del mapping creat per Alba G Corral partia sovint de la rosassa de l'església i s'obria com una flor amb traços que s'escampaven a banda i banda. La música sonava, ja calmada, harmònica, després de domesticar toters les qüestions prèvies incidentals.

La plaça Major és un escenari històric a la fira. En aquesta edició, amés de La Veronal i l'Orquestra Julià Carbonell, també hi han passat els de Be flat (Follow me) en el seu delirant itinerari (aconseguien pujar i baixar al balcó de l'Ajuntament). Aquest any, el sorteig de les actuacions dels artistes off, s'ha fet a la plaça de les Nacions. molt brogit. L'excepció va ser en la inauguració de 40 hores d'Ada Vilaró del 2017 (UrGENT estimar). rastres que contrasten en una plaça contínuament transitada.