Les oblidades

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Míriam Monlleó, Bàrbara Roig
Companyia:
Nigredo
Dramatúrgia:
Albert Tola
Sinopsi:

“Les oblidades” tracta de dues dones que es troben en un espai abstracte on només hi ha nines. Tot tipus de nines: porcellana, goma, plàstic, drap, làtex, ... No saben qui són, ni com han anat a parar allà, ni de què es coneixen. Tenen la memòria molt debilitada. Serà la visió de les nines el que les hi permetrà recordar i reviure les dones que van ser al llarg de la humanitat fins al dia d’avui. Van ser moltes dones, de diverses èpoques, cultures i educacions. Entre elles han tingut totes les relacions possibles que dues persones poden tenir. En totes les vides que han viscut, han estat sempre sotmeses a la tirania de l’heteropatriarcat i d’un sistema embogidor. I, amb això, han estat la base de les generacions venien després i han transmès i perpetuat sistemes, coneixements, maneres de veure i entendre la vida. La humanitat ha caminat sobre la terra que elles han deixat preparada. Però no recorden haver fet res i nosaltres les hem oblidat.

Aquelles nines que un dia van tenir nom a la intimitat de casa nostra, que jugaven diversos rols en nosaltres, que ens acompanyaven i parlaven diferent, segons de quin tipus de nina es tractés, van acabar despullades d’identitat en un contenidor. Si mai algú les veu, només sabrà diferenciar si es tracta d’una Barbie, una Nenuco, una Rosaura, una Pini-Pon, una Polly-poquet, una nina de drap, una de porcellana... però no recordarà quin nom tenia ni què van fer per nosaltres. Així són Les oblidades.

Crítica: Les oblidades

31/05/2019

La història no contada

per Iolanda G. Madariaga

Dues dones es troben en un espai necessàriament abstracte envoltades de nines. No sabem qui són, no tenen nom. Habiten el llimbs de l’oblit. No són una dona, ni dues... Són totes les dones que resten en l’oblit. La màgia d’aquest espectacle es anar descobrint-ho poc a poc, en la mateixa mesura que ho fan les pròpies protagonistes. Les oblidades és la segona part d’una trilogia encara per completar; la primera es va estrenar a La Gleva fa tres setmanes amb el títol de Omplint el vuit. També dues dones, en un espai escènic similar, habitant un present també abstracte. Les oblidades és un viatge al passat on es posen en evidència, sense subratllats, els mecanismes que operen en la reproducció i la consolidació del sistema heteropatriarcal. No voldria espantar ningú amb la severitat d’aquesta afirmació, la peça s’amaneix amb les justes dosis d’humor i de tendresa que deixen un persistent bon gust, malgrat la cruesa d’algunes escenes. Lara Díez Quintanilla signa una dramatúrgia d’escenes subtilment connectades per la no-identitat dels seus personatges, mentre, en canvi, podem reconèixer cada gest, cada frase, cada diàleg, en la imatge coneguda de les dones que ens precediren. Ajudades pel vestuari inconcret i versàtil de Catou Verdier, sota la direcció de la mateixa autora, Miriam Montlleó i Bàrbara Roig es lliuren al joc de transitar per moments de la vida de diferents dones amb molta franquesa i veritat en totes elles. Entre el naturalisme i la farsa, han trobat el to just per servir-nos un espectacle militant que depassa la denúncia i la reivindicació. Lara Díez, al front de la companyia La Volcànica, ha donat veu i forma a les dones anònimes que van ser, confirmant-se com una veu singular dins la dramatúrgia actual. Tan de bo les veus d’aquestes dones arribin ben lluny i podem veure aviat la trilogia completa.

Trivial