Mélissa i Nicole: cadascuna en el seu univers.
El joc: confrontar les seves pors i desafiar els riscos.
Una és petita i sempre de cap en l’aire, l’altra és gran i amb els peus a terra. Buscant la complicitat dels espectadors en les seves mirades, elles confronten el perill. Una cerca basada en els canvis de rols entre la portora i l’àgil, les portarà a una nova manera d’explorar el quadre aeri.
Les 2 filles s'expressen dalt d'un quadrant fixxe, per on es desplacen com si zimbregessin dalt d'un trapezi. Els exercicis de salt i de captura podrien veure`s en un trapezi doble (en què un portor llença a un àgil a l'altre portor, però ara tot queda fixe en el quadrant. és un treball de força, una coreografia que exigeix un entrenament i una compenetració al mil·límetre. La paràbola que agafa l'àgil és immensa. Dóna la sensació que no pugui redreçar el rumb i tornar al punt de sortida.
El treball és de gran fortalesa i compenetració. és el risc pel risc. La poètica del més difìcil encara. No hi amaga cap relació de personatges ni cap trama, com a crossa escènica; no els hi cal. La potència plàstica dels seus moviments és un preciós quadre en moviment.