Les princeses també es tiren pets

Familiar

informació obra


Producció:
El Replà Produccions
Intèrprets:
Júlia S. Izquierdo, Alba Grau, Marc Fontanals, Xavi Clapés, Miquel Roselló
Composició musical:
Ramón Bau
Escenografia:
Marina Valls, Albert Ventura
Vestuari:
Juani Esteban
Il·luminació:
Jaume Llonch
Ajudantia de direcció:
Montserrat Butjosa
Dramatúrgia:
Joan Sors
Direcció:
Joan Sors
Autoria:
Ilan Brenman, Ionit Zilberman
Sinopsi:

La Reina del Mirall s’assabenta de que existeix un llibre, amagat al país de les princeses, on hi ha escrits tots els secrets de les princeses més famoses del món. La Reina del Mirall necessita trobar aquest llibre urgentment i fer saber al món que les princeses no són perfectes que també tenen defectes. Aquesta serà la seva venjança: del disgust es tornaran lletges, molt lletges i ella, per fi, serà la més bella del món.

Per una d’aquelles casualitats de la vida, que tan sols ocorren en els contes, apareix un Príncep Blau buscant el camí que porta fins al país de les princeses. Hi ha d’anar per a casar-se amb la seva enamorada Blancaneu. La Reina del Mirall farà un tracte amb ell: Ella el conduirà al país de les princeses i ell a canvi trobarà el llibre i li entregarà. A partir d’aquest punt comença una esbojarrada aventura on al final queda demostrat que la perfecció no existeix i ni falta que en fa.


Crítica: Les princeses també es tiren pets

17/10/2014

Mini-musical divertit i didàctic

per Víctor Giralt

El títol d’aquest musical de El Replà Produccions, especialment adreçat, al meu parer, a infants d’ entre 3 i 7 anys, dóna pistes de la vocació burleta i alhora didàctica de la proposta. Didàctica per allò de que, fet i fet, tots som humans i no hi hauria d’haver (per més que la realitat ens ho negui), persones amb tots els privilegis i escasses o nul·les obligacions.

La princesa que es tira pets és la Blancaneus. Envejosa de la seva bellesa, la madrastra s’assabenta, gràcies a l’inefable mirall encantat, que existeix un llibre on figuren els secrets íntims de totes les princeses (la Vantafocs, la Sireneta...). S’hi detallen fins i tot els seus defectes menys ‘nobles’, com per exemple les flatulències de la Blancaneus. Davant l’ocasió de perjudicar la imatge de la seva rival, la reina del mirall convenç el príncep blau -força babau- que l’ha d’ajudar a trobar el llibre abans de  casar-se amb l’ estimada de pell blanca com la neu.

Deixant a banda que la comicitat de l’espectacle cau en certa reiteració i que les dues actrius canten molt millor que  l’actor, l’espectacle funciona, sobretot gràcies a unes cançonetes enganxoses i a algun feliç moment d’interacció amb els menuts.

Tot i que  incorpora alguna solució tècnica enginyosa  (el mirall que parla), estem davant d’un espectacle senzill, concebut per ser encabit en teatres i sales més petits que el Poliorama.


Trivial