Les princeses també es tiren pets

Familiar

informació obra


Producció:
El Replà Produccions
Intèrprets:
Júlia S. Izquierdo, Alba Grau, Marc Fontanals, Xavi Clapés, Miquel Roselló
Composició musical:
Ramón Bau
Escenografia:
Marina Valls, Albert Ventura
Vestuari:
Juani Esteban
Il·luminació:
Jaume Llonch
Ajudantia de direcció:
Montserrat Butjosa
Dramatúrgia:
Joan Sors
Direcció:
Joan Sors
Autoria:
Ilan Brenman, Ionit Zilberman
Sinopsi:

La Reina del Mirall s’assabenta de que existeix un llibre, amagat al país de les princeses, on hi ha escrits tots els secrets de les princeses més famoses del món. La Reina del Mirall necessita trobar aquest llibre urgentment i fer saber al món que les princeses no són perfectes que també tenen defectes. Aquesta serà la seva venjança: del disgust es tornaran lletges, molt lletges i ella, per fi, serà la més bella del món.

Per una d’aquelles casualitats de la vida, que tan sols ocorren en els contes, apareix un Príncep Blau buscant el camí que porta fins al país de les princeses. Hi ha d’anar per a casar-se amb la seva enamorada Blancaneu. La Reina del Mirall farà un tracte amb ell: Ella el conduirà al país de les princeses i ell a canvi trobarà el llibre i li entregarà. A partir d’aquest punt comença una esbojarrada aventura on al final queda demostrat que la perfecció no existeix i ni falta que en fa.


Crítica: Les princeses també es tiren pets

19/10/2014

Princeses i revistes i programes de televisió anomenats "del cor" van de bracet

per Andreu Sotorra

L'espectacle parteix d'un àlbum il·lustrat per la dibuixant israeliana Ionit Zilberman, sobre un text de l'autor també d'origen israelià, establert al Brasil des dels sis anys, Ilan Brenman (1973), psicòleg i doctor en educació, amb una seixantena de llibres publicats per a infants.

L'edició catalana de 'Les princeses també es tiren pets' es troba publicada a Animallibres i Bromera Edicions, editorial d'Alzira, al País Valencià, traduïda per Josep Franco. D'aquí ve que, el títol adopti una forma més pròpia del parlar valencià amb el verb "tirar" que no pas amb el verb "fer", l'habitual i considerat correcte en el català oriental.

La companyia El Replà, però, fa bé de respectar el títol amb el qual s'ha donat a conèixer —el llibre té rècord de vendes i lectors— per relacionar el seu espectacle amb l'àlbum il·lustrat de referència que l'autor confessa que va sorgir d'una anècdota amb una de les seves filles quan era encara petita.

L'espectacle es podria inserir en el gènere rosa —no només pel color absolut de l'escenografia— sinó pel contingut de fons. Princeses i revistes i programes de televisió anomenats "del cor" van de bracet. Per això l'inici de la trama fa la impressió que s'hi inspiri. O això, o haurem d'admetre que la premsa del cor ja existia en els temps de la Blancaneu, la Reina del Mirall i el Príncep Blau, els tres personatges que configuren un triangle d'amor i odi, de bons i dolents i que connecta a la primera amb els espectadors més petits per la coneixença que tenen del conte popular. (...)

Trivial