Les Rois Fainéants

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Lucas Escobedo, Berta Graells, Raquel Molano, Borja Nieto, Pino Steiner
Escenografia:
Marta Bayer
Vestuari:
Marta Bayer
Il·luminació:
Sergio Santafé, Mario Andrés
So:
Sergio Santafé, Mario Andrés
Companyia:
Cia Cocotte
Adaptació:
Carles Mallol
Direcció:
Carles Mallol
Sinopsi:

Vosaltres us preguntareu: qui és el senyor del quadre?

Doncs va ser el fundador de la fàbrica “Les rois fainèants”.La fàbrica, situada al centre del departament de la Dordogne, a la regió francesa de l’Aquitània, va ser exemple durant anys de perseverança i eficàcia. Després de quatre generacions els treballadors lluiten per sobreviure resignats a la monotonia del treball, l'avorriment i la mancança de canvi en la seva vida quotidiana. L'arribada d'una carta inesperada trencarà les seves vides i compartirem amb ells els últims moments d'aquesta fàbrica tan peculiar abans del cataclisme final.Conservarem el record d'aquests entranyables personatges que un dia, sense preveure-ho, ho perden tot.

Finalista dels Premis BBVA de Teatre 2016

Crítica: Les Rois Fainéants

18/01/2016

Una «cassola» francesa

per Andreu Sotorra

Ep!, semblen francesos... però les aparencen enganyen. És el que té el gest i el teatre visual: que no tot és com sembla que sigui. La joveníssima Companyia Cocotte recorre a una manera despectiva francesa d'anomenar els reis mandrosos, uns sobirans joves que la imatgeria popular ha representat al llarg del temps en còmodes carruatges estirats per bous i amb els cortesans a dins mirant les mussaranyes. El malnom de reis mandrosos (les rois fainéants) els ve a causa de les disputes per la successió que va fer que, molts d'ells, entre els anys 673 i 751, no escalfessin gaire temps el tron.

L'espectacle 'Les rois fainéants' barreja diferents elements del teatre de gest, del teatre d'objectes, del guinyol —del gran guinyol i del menut de dits— sense renunciar a explicar una història que, per fer honor a les aparences, té lloc a la regió francesa de la Dordonya, en una antiga fàbrica fundada per un patrici industrial emmarcat en un quadre, i a través de mitja dotzena dels seus treballadors, fins que la rutina del dia a dia es veu sotraguejada per l'arribada d'una carta del Ministeri francès anunciant que la fàbrica serà enderrocada perquè, pel seu solar, hi passa una nova infraestructura de comunicacions. Però aquesta és només l'anècdota per posar en marxa, en seixanta minuts clavats, una sèrie d'accions, sempre poètiques, de la vida dels treballadors a la fàbrica i també amb petites referències de les seves vides personals.

'Les rois fainéants' és un d'aquells espectacles que reconcilia amb el teatre sense etiquetes. Malgrat el gènere del gest, hi ha molta paraula —molt clownesca si es vol, però paraula al cap i a la fi— i també una delicada banda sonora que acompanya algunes de les accions i les entendreix. (...)

Trivial