Les tres germanes. Dir Julio Manrique

Teatre

informació obra


Autoria:
Anton Txékhov
Adaptació:
Marc Artigau, Cristina Genebat, Julio Manrique
Direcció:
Julio Manrique
Intèrprets:
Mireia Aixalà, Joan Amargós, Ivan Benet, Carme Fortuny, Cristina Genebat, Jordi Rico, Marc Rius, Maria Rodríguez, Lluís Soler, Elena Tarrats
Escenografia:
Lluc Castells
Vestuari:
Maria Armengol
Caracterització:
Núria Llunell
Il·luminació:
Jaume Ventura
So:
Damien Bazin
Vídeo:
Francesc Isern
Sinopsi:

Olga, Maixa i Irina tornen a escena. La idea d’una vida millor impregna els anhels de les filles del general Prózorov. Però aquí al camp, apartades de tot, només hi regna el tedi. I Moscou és lluny...

 

L’actor i director Julio Manrique torna al Lliure després de l’èxit de L’ànec salvatge de Henrik Ibsen el 2017. Aquesta vegada, amb un Txékhov (1860-1904), un clàssic al qual no s’havia apropat des de l’estrena el 2010 de la posada en escena de L’hort dels cirerers al Teatre Romea.

 

La història de tres germanes (Maixa, Olga i Irina) i un germà (Andrei) en la vida insatisfeta i decadent de les classes privilegiades en la Rússia rural. Moscou és el principal element simbòlic de la peça, sempre idealitzat i desitjat pels personatges, atrapats en una bombolla, anhelant un món nou que ja traspunta.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Les tres germanes. Dir Julio Manrique

14/12/2020

Sempre ens quedarà Moscou

per Pep Vila

El primer gran encert de l'obra és l'escenografia, obra i gràcia de Lluc Castells: el públic als dos costats de l'escenari, una mena de bombolla, una bombolla angoixant de la qual la família intenta sortir. Inspirant.se, això sí, en el clàssic de Txèkhov, però allunyant.se una mica del què parlava l'obra original (la decadència de la burgesia rural russa). Això sí, sempre mirant de lluny Moscou, allà on es produeixen els canvis, i on tots hi volen anar.

El segon és aquesta actualització "made in" Julio Manrique. Absolutament tota la família desitja una vida millor, però aquesta no arriba. I filosofen i filosofen i tracten de sortir, però res, fan el que poden. Mentrestant, el pas dels anys, la infelicitat, la codicia, la vellesa, la frustració, els va consumint.

El tercer encert: hi ha moments de gran teatre, des d'algunes escenes espectaculars, fins a la combinació de músiques que van des de Bowie a Björk, evidentment res a veure en aquella Rússia rural de Txèkhov, però funcionen...

I encara un quart i últim encert: gran repartiment... però havia de demostrar.ho a l'escenari. Doncs bé, no hi han fissures, ni ningú que destaqui per sobre dels altres: tots estan bé, des de les 3 germanes (María Rodríguez, Elena Tarrats i Cristina Genebat) passant pels frustrats Ivan Benet, Joan Amargós, Jordi Rico o Marc Rius...tots! no m'oblido de la malèfica Mireia Aixalà i les grans arts escèniques de Lluís soler. Un gran retrat coral per un gran clàssic posat al dia.