Les tres germanes versió androide

Teatre | Nous formats

informació obra


Oriza Hirata és un dels renovaors del teatre japonès contemporani. Les protagonistes daquest clñàssic de Txèkhov no somnien en el seu Mostou,si no en Tòquio. L'entrada dels robots com a personatges evoca una certa contradicció (Txèkhov es caracteritza per construir us protagonistes de grans contradiccions molt humans) que pot provocar un xoc hilarant. Caldrà comprovar-ho.
Autoria:
Oriza Hirata (basat en l’obra d’Anton P. Txèkhov), Hiroshi Ishiguro (direcció robots)
Intèrprets:
Geminoid F (androide), Robovie-R3 (robot), Kenji Yamauchi, Hiroko Matsuda, Hiroshi Otsuka, Mizuho Nojima, Minako Inoue, Akiko Ishibashi, Tadashi Otake, Tatsuya Kawamura, Natsuko Hori
Direcció:
Oriza Hirata
Escenografia:
Itaru Sugiyama
Il·luminació:
Shoko Mishima
Vestuari:
Aya Masakane
So:
FUJITSU TEN Japan
Sinopsi:

Què en pot sortir de posar en contacte un gran renovador del teatre contemporani japonès com Oriza Hirata i un líder en el camp de la investigació robòtica com Hiroshi Ishiguro? Ho veureu en aquesta versió de Les tres germanes ambientada en un poblet japonès de províncies, en un futur fosc i indeterminat. És un moment de crisi econòmica en el qual, a causa de la deslocalització de la producció a altres països asiàtics, la veïna fàbrica de robots ja no és el motor econòmic que era en altres temps. I tampoc són les mateixes aquestes tres germanes: el pare, enginyer robòtic, ha susbstituït una germana morta per un geminoide, un robot gairebé humà. Oriza Hirata barreja sàviament la comèdia i el drama per oferir-nos la primera obra de la història en què un androïde de veritat interactua amb els personatges i es capbussa en el món dels sentiments.

Un espectacle de l’Osaka University, l’ATR Hiroshi Ishiguro Laboratory, Agora Planning LTD i Seinendan Theatre Company. Amb la col·laboració de Yamaha Motor Co. Ltd.

Amb la col·laboració de la Japan Foundation, el Teatre Nacional de Catalunya i Japan Airlines.


Crítica: Les tres germanes versió androide

03/07/2013

Androides? terreny humà pantanós

per Jordi Bordes

Que la joguina no desmanegui al que hi juga. Hauria de ser el manament principal per a un director que pretén introduir un element anòmal a l'escenari. En aquest cas,  Oriza Hirata, incorpora un robot (que sí que dóna joc còmic a la trama) i un androide. Aquest personatge és inquietant però destrueix qualsevol vestigi raonable possible del clàssic de Les tres germanes. Vist el resultat, Hirata no calia que manllevés el títol de Txèkhov, ni que hi posés el drama familiar d'una gent que vol marxar a la capital (ara no és Moscou, si no Tòquio), perquè hi ha reminisciències com l'incendi, el pes del record del pare i la sensació de societat en declivi, però les màquines traslladen l'interès de la peça en el debat sobre la humanitat de les màquines i la previsibilitat dels humans; sobre l'eternitat d'uns i la caducitat dels altres. 

La interpretació dels actors (no diguem de l'androide!) és molt plana. És clar que tampoc s'entén ni un borrall del japonès però no hi ajuda que siguin tant inexpressives, sense arribar a ser fredes. Com les rèpliques són curtes, la sobretitulació va a mil per hora i costa seguir acció i trama. Perquè, o bé s'ha de decantar pel text (un exercici ben estúpid llegir uns diàlegs en un teatre) o bé deixar-se portar pel comportament dels personatges. Com que no hi ha gaire intensitat en les interpretacions, el més raonable acaba sent llegir el text. I 105 minuts de títols mareja,certament.

L'obra de teatre, efectivament, no reeixeix. És un error del Grec? Tampoc, perquè és necessari que als festivals hi hagi risc, nous llenguatges. Ara, ja es pot comprovar que els androides encara són un terreny pantanós per fer una producció encertada, sobretot si se'ls vol fer passar per mig protagonistes i sumen una trama que no diu res de nou del clàssic que volen versionar, si no més aviat el contaminen.