Les Variacions Goldberg de J.S. Bach

informació obra



Coreografia:
Jurij Konjar
Intèrprets:
Jurij Konjar
Músics:
Dani Espasa
Composició musical:
Goldberg Variations BWV988, by J. S. Bach
Il·luminació:
Robrecht Ghesquiere
Producció:
Slovene Ministry of Culture, Tanzquartuer Wien
Estrena:
Dins el festival SÂLMON< 2013
Sinopsi:

El 2007 Jurij Konjar va començar a fixar-se en el treball de vídeo de Walter Verdinas de les Variacions Goldberg, basades en la performance de Steve Paxton Las Variaciones Goldberg de J.S. Bach, interpretades per Glen Gould, improvisades per Steve Paxton. El 2009, per un seguit d’esdeveniments, Konjar va començar a assajar regularment, ballant la peça sencera cada dia de l’any següent. L’estrena de Les Variacions Goldberg va tenir lloc a Viena l’octubre de 2010.

En aquesta ocasió podrem gaudir de la trobada entre Jurij Konjar i el clavicemvalista  Dani Espasa. D’aquest encontre surt una nova lectura de Les Variacions Goldberg. Tindrem la oportunitat de gaudir d’aquest diàleg amb la interpretació en directe de la peça fruit d’uns dies de trobada entre el Dani i en Jurij.

Crítica: Les Variacions Goldberg de J.S. Bach

06/06/2015

Improvisacions ballades sobre Bach

per Jordi Sora i Domenjó

Va ser l'èxit indiscutible del Festival Sâlmon 2013 del Mercat de les Flors i l'Auditori de Barcelona va saber entendre que el públic entusiasta de la música en directe podia assaborir també la delicadesa de la dansa de Jurij Konjar. Al clavicèmbal, Dani Espasa que sap donar tensió i magnitud històrica a la interpretació, fugaç i veloç, amb discrets jocs gestuals amb el ballarí eslovè. D'ençà que al Graner, el centre de creació de la dansa de Barcelona, tots dos van experimentar per primer cop aquesta col·laboració, Jurij Konjar que porta més de 500 interpretacions a la seva esquena de les Variacions Goldberg diu haver transformat la seva improvisació de moviment tal com la projectava al principi. Aquesta és la força que la música en directe, i molt especialment el clavicèmbal regala als afeccionats d'un i altre món artístic.

Tot i així no es tracta d'una suma, sinó de dos mons que actuen alhora, amb les seves aproximacions i llunyanies. De manera que com a espectador es pot transitar per diversos estadis: dansa generativa de simbologia corporal, allunyada de les grans proclames físiques, incardinada en el silenci de l'experiència estètica, baluard d'una certa contemplació de la bellesa segurament poc a l'ús dels nostres temps. No sabem com deurien ser les audicions en aquells allunyats segles del barroc musical. Però segurament tenien molt a veure amb una certa actitud espiritual que aquest espectacle reclama i, el més important, aconsegueix amb mèrit sobrat.

Algunes impressions més, quan es va estrenar a Barcelona, les podeu llegir en l'enllaç: