Les véritables aventures de Don Quichotte

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Víctor Alvaro, Savina Figueras, Pierre Robitaille, Nicola-Frank Vachon
Il·luminació:
Christian Fontaine
Escenografia:
Christian Fontaine
Vestuari:
Érica Schmitz
Vídeo:
Marilyn Laflamme
Autoria:
Eva Vilamitjana
Direcció:
Eva Vilamitjana
Sinopsi:

Què fa que, quatre-cents anys després de la mort del seu autor, El Quijote es consideri encara una novel·la d'una modernitat extraordinària? Segurament, el fet que l'obra transcorri en la frontera entre la realitat i la ficció, entre la raó i la bogeria, entre l'art i la vida. També transita per aquest territori el muntatge creat per les companyies quebequeses Sortie de Secours i Pupulus Mordicus i la catalana Gataro, una producció multidisciplinària que barreja llengües i que combina actors reals amb titelles i elements audiovisuals.

Alonso Quijano tornarà a convertir-se en el Quixot per defensar les seves veritables aventures davant de falsificadors com Avellaneda. És el pla "real" d'una representació en què el mateix Cervantes i el seu personatge ens mostraran fins a quin punt és ambigua la relació entre la ficció i la vida. I la ficció queda en aquest muntatge en mans dels titelles de la companyia de Maese Pedro, que mirarà de portar a escena Las aventuras de Don Quijote de la Mancha.

Tot plegat és un joc escènic entre la interpretació real i el llenguatge dels titelles que va néixer en el marc de l'International Performance Arts Meeting (IPAM) del Grec Festival de Barcelona, gràcies a la sintonia entre el quebequès Philippe Soldevila i Víctor Álvaro, principals responsables de les companyies Sortie de Sécours i Gataro (aquesta última resident a l'Almeria Teatre), a les quals s'afegeix l'experiència en teatre de titelles dels també quebequesos Pupulus Mordicus. 


Crítica: Les véritables aventures de Don Quichotte

15/07/2017

Rocinante carrega un carruatge que no roda

per Jordi Bordes

El dissortat Don Quijote, o si es mira el seu DNI, Alonso Quijada, li han construït un artilugi que no roda. El pobre Rocinante l'empeny però no és fluïd, la trama s'encalla i malbarata escenes prou conegudes... D'entrada cal dir que la proposta és molt suggerent: perquè significa la segona col·laboració dentre Gataro i  Théâtre Sortie de Secours, després que al 2012 ja enginyessin una producció amb l'Atlàntic pel mig (Quebec-Barcelona, de Mercè Sàrrias). Ara, indaguen en un joc de miralls sobre la realitat i la ficció. sobre com es vol fer arribar a la veritat a Don Quijote a través de l'engany. És un camí sinuós, que a bont ritme i sense remarcar-ho tant, podria traslladar la situació a la política i l'actualitat social d'avui del quebec i també de Catalunya. 

El treball indaga també a partir dels titelles que suposen un nou camp paral·lel dels propis personatges (Quijote va existir i un autor el va cronicar o és un personatge d'una crònica que ha guanyat esperit i vida en la imaginació dels lectors?) És incomprensile la necessitat d'incidir en la comèdia, la desproporció, més aviat pensada per a un públic de forta rialla, quan el tema que estirenpot tenir molts subtilitat. Gataro és una companyia que els hi agrada jugar amb la farsa (Ubúadella, 2015) o amb un expressionisme alemany a El casament dels petitburgesos, de Brecht. Per``o al darrere de l'exageració, de l'astracanada, hi ha una intenció cínica, mordaç. en aquest Don Quichotte, lamentablement, no hi ha gaire res. Sí que fereix amb cura la denúncia de la neboda de Quijana que mai ha arribat a tenir nom propi, en la novel·la. També està ben trobat que desenvolupin trames del segon capítol de Don Quiojote. Perquè les primeres ja són massa conegudes. El que és incomñprensible és que, finalment, n'acabin fent referència contínuament, com amb por que el públic es despisti, es pensi que no parlen del Quixot que tothom coneix. 

A la dramatúrgia li ha faltat valentia, determiinació. Deixar ben concentrada la intenció del què volien parlar (l'ambigüitat entre la veritat i la mentida). També és cert que no calia atacar tot una Bíblia com la del Quixot per abordar aquesta tesi... És destacable el treball amb el vídeo i el joc de sobretítols (en castellà i francès) quan els actors parlen en francès, castellà o català. Escudella de llenguatges.