L’esperança de vida d’una llebre

informació obra


L’any 1989 María Muñoz i Pep Ramis formen el grup de dansa Mal Pelo. Des dels començaments, ha basat el seu treball en una recerca constant de llenguatges.. Durant els seus primers anys, el grup realitza nombroses gires arreu del món. Mal Pelo ha rebut, entre altres, el Premio Nacional de Danza 2009 que atorga el Ministeri de Cultura i el Premi Nacional de Dansa 2001, de la Generalitat de Catalunya. L’any 2001 Pep Ramis i María Muñoz impulsen L’animal a l’esquena, un centre de creació i intercanvi multidisciplinari en una masia de Celrà (Girona). El centre és un refugi que fomenta l’experimentació i l’intercanvi d’idees i experiències entre directors d’escena, músics, videoartistes, teòrics i ballarins que participen en residències, tallers i laboratoris.

Estrena:
Estrenat al Festival Temporada 2013
Direcció:
María Muñoz i Pep Ramis
Companyia:
Mal Pelo (María Muñoz-Pep Ramis)
Intèrprets:
Leo Castro, Enric Fábregas, Jordi Galí, Pep Ramis, Federica Porello
Il·luminació:
August Viladomat
So:
Fanny Thollot, Quiteria Muñoz
Text:
Erri De Luca, Mal Pelo, María Zambrano
Vestuari:
Carme- PuigdevalliPlantéS
Producció:
Mal Pelo, El Canal Centre d'Arts Escèniques, Mercat de les Flors
Ajudant de direcció:
Neus Villà
Composició musical:
Alia Sellami
Escenografia:
Jordi Galí, Pep Ramis
Vídeo:
Xavier Pérez – Fromzero
Sinopsi:

L’esperança de vida d’una llebre és un poema sobre la figura d’un home caçador i els seus records. Inspirat a partir de textos de l’escriptor napolità Erri De Luca i de la filòsofa María Zambrano, la peça proposa una reflexió entorn al temps i la memòria en un espai suggeridor i provocador d’imatges i històries: el bosc. Una proposta sobre el grup, sobre la identitat del cos i de la seva capacitat de generar acció i d’escriure en escena.

Crítica: L’esperança de vida d’una llebre

31/01/2014

Atresora un llenguatge multidisciplinari que abraça la noció d'espectacle total.

per Manuel Pérez i Muñoz
Amb 25 anys d'espectacles carregats a l'esquena, els Mal Pelo han assolit un llenguatge multidisciplinari que abraça la noció d'espectacle total. En aquest L’esperança de vida d’una llebre els textos d'Enri De Luca, María Zambrano i la pròpia companyia donen forma a un univers neguitejat de caça, aguait i fugides precipitades.

Uns troncs suspesos en l'aire i un escenari delimitat com un vedat imaginari basteixen l'escenografia que es complementa amb el pertorbador espai sonor de Fany Tholloto. El moviment és una peça més de l'engranatge, els diàlegs entre personatges, físics i verbals, es succeeixen com a pinzellades d'ombra i clar en aquest bosc d'impulsos, necessitats i sentiments de culpa.

Decebrà aquells qui anhelen un espectacle de dansa preciosista, o els que busquen la linealitat d'un argument. Complaurà els espectadors capaços de llegir de forma transversal una proposta intima, calidoscòpica i personalíssima.