L’esperança de vida d’una llebre

Dansa

informació obra


L’any 1989 María Muñoz i Pep Ramis formen el grup de dansa Mal Pelo. Des dels començaments, ha basat el seu treball en una recerca constant de llenguatges.. Durant els seus primers anys, el grup realitza nombroses gires arreu del món. Mal Pelo ha rebut, entre altres, el Premio Nacional de Danza 2009 que atorga el Ministeri de Cultura i el Premi Nacional de Dansa 2001, de la Generalitat de Catalunya. L’any 2001 Pep Ramis i María Muñoz impulsen L’animal a l’esquena, un centre de creació i intercanvi multidisciplinari en una masia de Celrà (Girona). El centre és un refugi que fomenta l’experimentació i l’intercanvi d’idees i experiències entre directors d’escena, músics, videoartistes, teòrics i ballarins que participen en residències, tallers i laboratoris.
Estrena:
Estrenat al Festival Temporada 2013
Direcció:
María Muñoz i Pep Ramis
Companyia:
Mal Pelo (María Muñoz-Pep Ramis)
Intèrprets:
Leo Castro, Enric Fábregas, Jordi Galí, Pep Ramis, Federica Porello
Il·luminació:
August Viladomat
So:
Fanny Thollot, Quiteria Muñoz
Text:
Erri De Luca, Mal Pelo, María Zambrano
Vestuari:
Carme- PuigdevalliPlantéS
Producció:
Mal Pelo, El Canal Centre d'Arts Escèniques, Mercat de les Flors
Ajudantia de direcció:
Neus Villà
Composició musical:
Alia Sellami
Escenografia:
Jordi Galí, Pep Ramis
Vídeo:
Xavier Pérez – Fromzero
Sinopsi:

L’esperança de vida d’una llebre és un poema sobre la figura d’un home caçador i els seus records. Inspirat a partir de textos de l’escriptor napolità Erri De Luca i de la filòsofa María Zambrano, la peça proposa una reflexió entorn al temps i la memòria en un espai suggeridor i provocador d’imatges i històries: el bosc. Una proposta sobre el grup, sobre la identitat del cos i de la seva capacitat de generar acció i d’escriure en escena.

Crítica: L’esperança de vida d’una llebre

31/01/2014

ITINERARI POÈTIC

per Montse Otzet

En aquest nou espectacle, la companyia Mal Pelo mostra un referent que ja hem pogut apreciar a muntatges anteriors com, Tots els noms i Cain & Cain:reconzar-se en una sòlida dramatúrgia com fil conductor d’històries.

A L’esperança de vida d’una llebre també es percep la importància que té per Maria Muñoz i Pep Ramis, codirectors de la companyia, el treball en grup d’una gent que els són fidels per, plegats, edificar narracions molt lligades a la naturalesa  i susceptibles a l’essència.

Aquest treball de col.lectivitat ha anat calant en el transcurs del temps fins a oferir propostes escèniques d’una gran maduresa, on tots els fils artístics estan mesuradament ben tremats com perquè res sigui dubte de gratuïtat.

Enric Fábregas, Federica Porello, Jordi Gali, Leo Castro i Pep Ramis comparteixen la creació i una interpretació  ben afinada, si bé d’entre tots destaca Ramis per recaure en ell el protagonisme d’una obra que ens parla de la relació d’un home amb un isard, de com ens agrada marcar territoris, així com de la importància que té la renuncia en el camí final.

La història d’aquest caçador cansat i de l’isard, que comparteixen molt més que la comparació entre el pes de la culpa d’ell amb el de les banyes de l’animal, transcorre en un bosc de 40 arbres suspesos i en un espai paral.lel on tenen lloc la majoria de situacions i diàlegs corporals. Soliloquis i converses gestuals en grup  que ens conviden a la reflexió sobre l'itinerari final de la vida.

En aquesta obra prenen molta més força els textos que no pas el moviment coreogràfic. Les paraules sorgides a partir d’uns textos d’Erri De Luca, Mal Pelo i Maria Zambrano ens van penetrant, com també ho fa, a través de la mirada i de la oïda, una il.luminació suggerent de llums i ombres i un espai sonor, on les veus humanes proporcionen una immensitat poètica.

Espectacle és molt recomanable per aquelles persones que busquen alguna cosa més que seure’s en una butaca de forma impassible.