L’estol & Many

informació obra



Autor:
Johanny Bert, , Bernardo Atxaga
Intèrprets:
Samuel Minguillón, Maria Hernando Blasco, Enrique López Flores, Roberto Provenzano , Daniel Rosado Ávila, Andrea Vallescar García O’meany
Il·luminació:
Joana Serra (L'estol), Jimmy Ström (Many)
Escenografia:
Max Glaenzel
Composició musical:
Ilia Mayer (L'estol), Mark Drillich (L'estol), Philip Sheppard (Many)
Coreografia:
Roser López Espinosa (L'estol), Thomas Noone (Many)
Vestuari:
Marc Udina
Direcció:
Calixto Bieito
Sinopsi:

El panorama creatiu de la dansa catalana ofereix una gran riquesa i diversitat de companyies i creadors que gaudeixen de reconeixement nacional i internacional; alhora, el país té una bona xarxa de teatres municipals i equipaments escènics de qualitat.

Per tal de visibilitzar, compartir i apropar a públics més amplis els creadors del país, el Pla d’Impuls a la Dansa de la Generalitat de Catalunya -amb la complicitat dels equipaments escènics municipals i del Mercat de les Flors de Barcelona- acorda produir una peça de gran format escènic que es podrà veure la temporada 2017-18 en la programació del Mercat de les Flors i en expansió als teatres municipals del territori.

Enguany la producció presentarà un programa doble de la mà dels coreògrafs Roser López Espinosa i Thomas Noone.

Roser López Espinosa, formada a Amsterdam, ha treballat amb coreògrafs catalans com Àngels Margarit, Cesc Gelabert, Iago Pericot o Pere Faura. Des de l’any 2006 també desenvolupa la seva pròpia obra com a creadora, que li ha valgut el reconeixement amb diversos premis i és regularment present a escenaris internacionals. La peça que presenta, L’estol, pren com a partida el fascinant viatge de migració de les aus i el desig de volar.

Thomas Noone treballa amb la seva pròpia companyia a Barcelona des de 2001. També treballa com a coreògraf convidat per a companyies internacionals. Des de 2006 és director artístic del festival Dansat. El 2011 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona. Noone proposa Many, una peça abstracte que té com a fil conductor el moviment i la música per abordar el tema de l’individu versus el grup. Many és un espectacle originalment creat i produït per l’Opéra National du Rhin.

Finalista en la categoria de coreografia (Roser López Espinosa) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: L’estol & Many

30/09/2017

Proposta engrescadora

per Montse Otzet

El que s’ha de dir en veu alta és que aquesta Producció Nacional de Dansa és una proposta engrescadora i un dels projectes més coherents que la Generalitat de Catalunya, amb complicitat amb teatres de diferents municipis, ha impulsat envers la dansa. El fet de produir un muntatge que de sortida compta ja amb una gira de divuit funcions per diferents ciutats de Catalunya és tot un encert: per una banda el fet de portar la dansa a municipis que n’han vist poca o mai, i per l’altra, donar eines a coreògrafs i ballarins per poder treballar de manera professional i, conseqüentment, créixer com artistes.

Les propostes coreogràfiques de Roser López Espinosa i Thomas Noone has estat les seleccionades per integrar el muntatge en el qual hi participen vuit ballarins. L’estol de López Espinosa i Many de Thomas Noone són dues peces que, a part dels valors individuals i degut a la seva diferencia, aporten equilibri a l’espectacle.

L’estol és una obra, amb música original d’Ilia Mayer i Mark Drillich, que ens parla de la migració de les aus i del desig de volar. Aquest concepte ja dona pistes que damunt l’escenari hi haurà constants desplaçaments, fet que succeeix, si bé també hi ha seqüències que tenen lloc en posicions corporals estàtiques amb els peus clavats a terra, i com únic moviment el dels braços emulant les ales de les aus. Escena inicial de gran bellesa plàstica.  Un altre moment a destacar és el solo a càrrec d’Andrea Vallescar García O’meany, per la imaginació i poesia que hi ha en el gest a l’hora de plasmar el patiment d’una au caiguda.

Altres fragments interessants que donen contrapès als desplaçaments en grup corrent per l’escenari, són alguns dels que tenen lloc arran de terra, on els cossos repten, es lliguen i deslliguen, i consoliden seqüències inspiradores.

Many és una coreografia que Thomas Noone va crear l’any 2012 pel Ballet de l’Opera National du Rhin i que el coreògraf ha reestructurat per aquesta ocasió, mantenint intacta la música original del prestigiós Philip Sheppard, compositor amb el qual va treballar conjuntament a l’hora d’investigar i fixar el gest.

El contingut d’aquesta obra no és altre que mostrar la dinàmica entre el moviment  i la música i això es percep en aquesta peça abstracta de colors terrossos i càlid ambient en la qual el disseny de llums de Jimmy Ström dóna un punt de qualitat.  Noone ha creat un moviment ric en composicions de duos i fragments corals on els portés i les composicions corporals són embolcallades per les notes musicals.

Els vuit ballarins, quatre nois i quatre noies, defensen l’espectacle des de diferents nivells tècnics i interpretatius, si bé hi ha una cosa que els uneix, l’entusiasme que transmeten a l’hora de defensar un projecte que ja és una realitat. Una proposta que a mesura que avanci pels diferents teatres de Catalunya s’anirà ajustant en l’àmbit coreogràfic i d’ interpretació i podrà demostrarà que els projectes ven dissenyats, generalment, tenen un final feliç.