El que s’ha de dir en veu alta és que aquesta
Producció Nacional de Dansa és una proposta engrescadora i un dels projectes
més coherents que la Generalitat de Catalunya, amb complicitat amb teatres de diferents
municipis, ha impulsat envers la dansa. El fet de produir un muntatge que de
sortida compta ja amb una gira de divuit funcions per diferents ciutats de
Catalunya és tot un encert: per una banda el fet de portar la dansa a municipis
que n’han vist poca o mai, i per l’altra, donar eines a coreògrafs i ballarins per
poder treballar de manera professional i, conseqüentment, créixer com artistes.
Les propostes coreogràfiques de Roser López
Espinosa i Thomas Noone has estat les seleccionades per integrar el muntatge en
el qual hi participen vuit ballarins. L’estol
de López Espinosa i Many de Thomas
Noone són dues peces que, a part dels valors individuals i degut a la seva
diferencia, aporten equilibri a l’espectacle.
L’estol és una obra, amb música original d’Ilia Mayer i Mark Drillich, que ens
parla de la migració de les aus i del desig de volar. Aquest concepte ja dona
pistes que damunt l’escenari hi haurà constants desplaçaments, fet que succeeix,
si bé també hi ha seqüències que tenen lloc en posicions corporals estàtiques amb
els peus clavats a terra, i com únic moviment el dels braços emulant les ales
de les aus. Escena inicial de gran bellesa plàstica. Un altre moment a destacar és el solo a càrrec
d’Andrea Vallescar García O’meany, per la imaginació i poesia que hi ha en el
gest a l’hora de plasmar el patiment d’una au caiguda.
Altres fragments interessants que donen contrapès
als desplaçaments en grup corrent per l’escenari, són alguns dels que tenen
lloc arran de terra, on els cossos repten, es lliguen i deslliguen, i
consoliden seqüències inspiradores.
Many és una coreografia que Thomas Noone va crear l’any 2012 pel Ballet de
l’Opera National du Rhin i que el coreògraf ha reestructurat per aquesta
ocasió, mantenint intacta la música original del prestigiós Philip Sheppard,
compositor amb el qual va treballar conjuntament a l’hora d’investigar i fixar
el gest.
El contingut d’aquesta obra no és altre que
mostrar la dinàmica entre el moviment i
la música i això es percep en aquesta peça abstracta de colors terrossos i
càlid ambient en la qual el disseny de llums de Jimmy Ström dóna un punt de
qualitat. Noone ha creat un moviment ric
en composicions de duos i fragments corals on els portés i les composicions corporals són embolcallades per les notes
musicals.
Els vuit ballarins, quatre nois i quatre noies,
defensen l’espectacle des de diferents nivells tècnics i interpretatius, si bé
hi ha una cosa que els uneix, l’entusiasme que transmeten a l’hora de defensar
un projecte que ja és una realitat. Una proposta que a mesura que avanci pels
diferents teatres de Catalunya s’anirà ajustant en l’àmbit coreogràfic i d’
interpretació i podrà demostrarà que els projectes ven dissenyats, generalment,
tenen un final feliç.
