Aquest conte explica la història d’una estrella molt petita que, després de veure la bellesa d’una estrella amb cua, en vol tenir una. Demana consell a l’estrella més sàvia del firmament, que li recomana que viatgi a la Terra, on sembla que alguns dels seus habitants en tenen. L’estrella no s’ho fa dir dues vegades, visita la Terra i es troba amb diversos animals que tenen cua, però cap d’ells li pot donar o deixar perquè la necessiten per a alguna cosa molt important. Al final trobarà tres germans que buscaran la manera d’ajudar-la.
Factoria Mascaró és una companyia veterana que construeix dramatúrgies a partir de la dansa tradicional i la contemporània. Busquen un tema suggerent que sigui compatible amb una música suau i uns moviments amplis, que alternen el terra i l'aire i prenen, sovint, formes de joc. El que passa és que en aquesta, “L'estrella que volia tenir cua”, la història és massa naïf. És un text molt prim, sense exigència. La imaginació que busquen en la forma l'han de treballar en el fons per superar la bellesa de moviment, per donar sentit al seu treball i poder correspondre a la trajectòria de la companyia.
Cal advertir, però que el públic no perd l'atenció i gaudeix veient com l'estrella pregunta als animals de la selva i de la granja si els hi regalaria una cua però no dóna raons per tenir-la, més que ser presumida. El moviment és tendre, fràgil suau i molt adequada a una música gens aparent. és ua llàstima que la trama, l'estructura no tingui la mateixa qualitat.