#like_unfollow

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Gerard Guix
Direcció:
Montse Rodríguez
Intèrprets:
Oriol Casals, Marta Hernández
Escenografia:
Esteve Ferrer
Producció:
Fundació AC Granollers
Companyia:
Cia. Mea Culpa
Autoria:
Jesús Moncada
Sinopsi:

En Bernat, antic alumne d’ un institut, és convidat a parlar dels seus còmics i de com, en penjar-ne un a l’ Instagram, li surt feina a l’ altra punta del món. La xerrada flueix fins que una mà s’ alça entre el públic: és la Sílvia, una antiga amiga que explica que el noi sempre ha tingut interès per les xarxes socials, però no sempre amb finalitats creatives. L’ obra ens dóna peu a parlar de les xarxes socials que tenim a l’ abast i de les conseqüències de les nostres accions, que no sempre podem controlar.

Crítica: #like_unfollow

10/04/2016

Els perills del mal ús de les xarxes socials, en un format que atrapa els més joves

per Carme Tierz

Una pissarra. Unes poques cadires. Música enllaunada. Un format senzill per abordar una realitat complexa: el (mal) ús de les xarxes socials i les greus conseqüències que pot ocasionar, sobretot, en els usuaris més joves, els més vulnerables, preses fàcils dels depredadors cibernètics.

#Like_Unfollow no té l’ambició de Ricard de 3r, creació anterior del tàndem format per Montse Rodríguez (direcció d’escena) i Gerard Guix (dramatúrgia), però assoleix plenament l’objectiu que perseguia: atrapar els escolars (1r i 2n d’ESO) en la història de dos estudiants –el noi raro, ell (Oriol Casals), i la típica rebotada que li fa la vida impossible a les aules, ella (Marta Hernández)–, una mena de Romeu i Julieta del segle XXI separats no per qüestions de llinatge, sinó pels prejudicis dels seus companys de classe. El conflicte comença a coure’s quan, des de l’anonimat que dóna el whatsapp (tots dos coincideixen, sense saber-ho, en un joc d’aquesta aplicació), la parella descobreix que té molt en comú. Malgrat la bona sintonia, la noia fingeix sentir indiferència o animadversió cap a ell davant dels amics de l’institut, per evitar ser exclosa del grup... i aquí és on el conflicte latent esclata. La guerra es desenvoluparà a través de les xarxes socials i acabarà causant més d’una baixa innocent.

La gran virtut de l’espectacle, allò que el converteix en idoni per representar-se a escoles i instituts, és que arriba de manera directa al seu públic, que reconeix en els diferents personatges i situacions gent i experiències properes. Sense filtres, de cara. I, a la vista del debat que generen aquestes funcions, el missatge no es perd en el ciberespai.