Likes

Dansa | Nous formats

informació obra


Coreografia:
Núria Guiu
Il·luminació:
Núria Guiu
So:
Núria Guiu
Vestuari:
Nestor Reina
Ajudantia de direcció:
Esther Freixa, Sónia Gómez
Sinopsi:

Desde el 2015 Núria Guiu estudia el Grau d’Antropologia i Evolució Humana a la UOC i cursa una formació de Ioga Iyengar a Copenhaguen. Lilkes és la primera versió d’un projecte de dansa que pren com a base el mètode de recerca antropològic. El material amb que treballa es fonamenta en dues pràctiques físiques que acumulen milions de likes i followers a través d’internet: el fenomen de danses Cover i la pràctica de ioga i els seus varietés o “ioga híbrids”, els quals han sorgit i s’han difós massivament a través de les xarxes socials durant els últims anys. Els likes són uns nous símbols de prestigi social així com un baròmetre d’èxit per a moltes empreses, organitzacions, celebritats i individus. Qui, com i en funció de què opera aquest baròmetre? Likes qüestiona la manera en que llegim, entenem, aprovem o desaprovem l’altre.

Núria Guiu, finalista a la categoria de ballarina als Premis de la Crítica 2018

Núria Guiu, premi a la categoria de solo dels Premis de la Crítica 2018

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Likes

11/09/2018

Classe magistral que evidencia els forats negres de les xarxes socials

per Jordi Bordes

Núria Guiu desvesteix els dispositius escènics. Explica,fil per randa i de maner ben planera, el motiu i les reflexions d'un treball sobre antropologia. Vol escapar-se dels béns de consum i indaga entre les persones que poden aconseguir l'èxit a través de les xarxes socials. Com fan créixer el botó del like per guanyar influència i ser mediàtics. Símplement. 

La indagació d'aquesta performer/ estudiosa la va dur a dos espais que li són atractius: la dansa a les xarxes i el ioga a les xarxes. El procés creatiu ha estat anar fusionant les imatges i el to dels dos espais (aparentment antagònics perquè es viatja de la gesticulació exagerada amb música electrònica i pop a les posicions contemplatives i el silenci del ioga) en un de propi. Demostrant que és molt líquida amb la imitació dels gestos, que els va codificant i depurant i és d'una entrega absoluta amb l'equilibri del cos i la ment. Núria Guiu prefereix explicar-ho tot, d'entrada, per anar projectant la fusió amb la intenció que el públic ho capti i es faci les seves pròpies conclusions. El cos acaba sent la seva principal gramàtica i ensenya, fins a l'extrem, com l'assoliment d'aquest èxit (dels likes) pot comportar la pèrdua de la dignitat, de la personalitat.

L'obra podria funcionar com un díptic amb el 1000Likes que ensenya els riscos dels comentaris anònims a les xarxes o Ones, en què es marca la jerarquia de converse, segons quin canal digital s'utilitzi., però vivint-ho tot en un present frenètic.