Llum trencada

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Itinerari Fira Mediterrània 2019
Itineraris recomana

Sis històries amb veus de dones per trencar el silenci imposat pels vencedors. Una dramatúrgia a partir del recull d’entrevistes de Margalida Capellà -publicades amb el títol de Dones republicanes. Memòria de la Guerra Civil a Mallorca- que trasllada a l’escenari la memòria viva de dones represaliades pel sol fet de ser filles, mares o companyes d’algú. Un espectacle confegit per omplir la memòria històrica amb les veus massa sovint oblidades de les dones. Aquelles a qui la Història ha relegat a un paper secundari esdevenen a Llum trencada les autèntiques protagonistes. L’espectacle va ser guardonat amb el Premi Ciutat de Palma d’Arts Escèniques el 2018.


Companyia:
Iguana Teatre
Sinopsi:

Crítica: Llum trencada

25/10/2019

La memòria històrica en clau femenina omplint sagnants buits historiogràfics

per Iolanda G. Madariaga

Llum trencada és un d’aquests espectacles que es fan necessaris. La Guerra Civil i el Franquisme com a temes o transfons històric és un immens territori encara per explorar, Llum trencada ho fa des de la perspectiva de les dones represaliades pel sol fet de ser esposes, companyes o filles d’algú altre. La dramatúrgia es basa en els testimonis extrets del recull d’entrevistes que Margalida Capellà va publicar el 2010 amb el títol de  Dones republicanes. Memòria de la Guerra civil a Mallorca. Amb aquest material, Aina Salom i Carme Planells, han confegit un espectacle que suma, al seu gran valor documental, una estructura a mode de teranyina. Les diferents històries teixeixen un singular tapís que completa la Història amb el testimoni d’aquestes dones convertides en subjectes passius de l’acarnissada venjança dels vencedors. Són sis històries amb un epicentre clar: la mestra culta i activista que malda per aportar llum a l’univers femení de Mallorca durant la Segona República. Al seu voltant coneixem  la seva neboda, l’alumna de francès, l’amiga, la mare...  una història que es va construint en cercles concèntrics. Tan sols coneixerem els noms de pila d’aquestes dones -d’algunes, ni tan sols el nom-, només això ja comporta una proximitat familiar i empàtica. Amb tan sols tres actrius, Pere Fullana ha aixecat  un espectacle que sembla expandir-se més enllà de l’escena. Compta amb la versatilitat de Irene Soler, Marina Domínguez i Catalina Inès lliurades a dibuixar personatges que apareixen i desapareixen d’escena gràcies a uns pocs elements d’attrezzo i a la precisa il·luminació de Juanro Campos. El marc escenogràfic de Jordi Banal, és senzill i evocador. Una escenografia que ens sembla enquibida per força en la sala de la Plana de l’Om,  la intimitat escaient a l’espectacle bé donada per la proximitat dels espectadors i no pas per un escenari de dimensions reduïdes. Potser les necessitats de la Fira han determinat aquest constrenyiment, tant se val si això ha de servir per a què aquesta Llum trencada llueixi en molts altres escenaris.