Peça de cambra sense filtres. La dramatúrgia de Llum trencada parteix d'un recull d'entrevistes a dones, més o menys anònimes, que van patir la Guerra Civil i la dictadura a les Balears (Dones republicanes: Memòria de la Guerra Civil a Mallorca). Mica en mica, les obres de teatre, que remeten a fets històrics permeten construir un trencaclosques de desesperació i por amb el regust a mar i camp i masies mallorquines. L'encert és mostrar les trames des de la primera persona, alternant personatges amb prous codis per persuadir el públic en una mena de laberint de personatges supervivents, que s'expliquen després de llargs anys de silenci.
Iguana Teatre practica un teatre en què l'actor és la pedra on pivota la resta. és una companyia que es prodiga amb dificultats Barcelona. tossuts, troben sempre la manera de fer breus temporades i de fidelitzar un públic que entén el seu compromís amb l'art i amb un teatre que, majoritàriament, denuncia l'abús de poder. Sovint, hi juga un aire farsesc, caricaturesc com a Ubú rei o a Z i l'habitació 113. En aquest treball, en canvi, hi domina l'honestedat. No necessiten fer grans gesticulacions per ridiculitzar el poder. La Veritat que expliquen i des d'on la projecten aclapara l'espectador,. que surt commogut i amb gans d'abraçar aquestes dones anònimes, valents i/o supervivents. En realitat, com aquells Hijos de Morelia o aquella jove conformista de la Colometa a La Plaça del Diamant.
La Iguana Teatre ja va presentar fa pocs mesos Mar de fons al Lliure de Gràcia i, fa poques setmanes a La Vilella es presentava un altre retrat antagònic: Madame Marie. Com va descobrir l'actriu Carla Rovira en el procés de Màtria i les actrius de Barbes de Balena, i fins i tot Bàrbara Mestanza a Pocahontas o la verdadera historia de una traviesa hi ha un món amagat femení, en l'entorn familiar que va patir tant o més la por i l'amenaça de la violència i que, amb prou feines se les legitimava per a opinar i prendre decisions. O se les oblidava com a Diari d'una miliciana, que també explica el desembarcament republicà en la guerra Civil, a les Illes. En aquest sentit, Et vindré a tapar era un exercici de valentia, que van compartir amigues de diferents ideologies.
