Llum trencada

Teatre

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Itinerari Fira Mediterrània 2019
Teresa Ferré
Itineraris recomana

Sis històries amb veus de dones per trencar el silenci imposat pels vencedors. Una dramatúrgia a partir del recull d’entrevistes de Margalida Capellà -publicades amb el títol de Dones republicanes. Memòria de la Guerra Civil a Mallorca- que trasllada a l’escenari la memòria viva de dones represaliades pel sol fet de ser filles, mares o companyes d’algú. Un espectacle confegit per omplir la memòria històrica amb les veus massa sovint oblidades de les dones. Aquelles a qui la Història ha relegat a un paper secundari esdevenen a Llum trencada les autèntiques protagonistes. L’espectacle va ser guardonat amb el Premi Ciutat de Palma d’Arts Escèniques el 2018.

Companyia:
Iguana Teatre
Dramatúrgia:
Aina Salom, Carme Planells
Direcció:
Pere Fullana
Intèrprets:
Catalina Florit, Marina Nicolau, Irene Soler
Il·luminació:
Juanro Campos
Vestuari:
Bel Cirerol
Sinopsi:

El cop d’estat del 18 de juliol de 1936 va trencar els somnis de gran part de la població i per a les dones, a més, va suposar una gran pèrdua de tots els drets que havien aconseguit amb la II República. LLUM TRENCADA recupera algunes històries d’aquestes dones que van anar a la presó, no per les seves idees polítiques sinó perquè eren filles d’un o dones d’un altre, i reivindica el paper de les dones, activistes, fortes i valentes, que es van atrevir a enfrontar-se amb els qui les volien fer callar.

Tres actrius ens explicaran les històries d’aquestes dones que fins ara havien callat, per pressions o per por de recordar. I, sobretot, perquè «tenien interioritzat el sentiment de ser molt poc importants, o fins i tot de ser culpables», com diu Margalida Capellà en el recull d’entrevistes Dones republicanes: Memòria de la Guerra Civil a Mallorca. 

Crítica: Llum trencada

07/02/2020

Honesta i directa

per Jordi Bordes

Peça de cambra sense filtres. La dramatúrgia de Llum trencada parteix d'un recull d'entrevistes a dones, més o menys anònimes, que van patir la Guerra Civil i la dictadura a les Balears (Dones republicanes: Memòria de la Guerra Civil a Mallorca). Mica en mica, les obres de teatre, que remeten a fets històrics permeten construir un trencaclosques de desesperació i por amb el regust a mar i camp i masies mallorquines. L'encert és mostrar les trames des de la primera persona, alternant personatges amb prous codis per persuadir el públic en una mena de laberint de personatges supervivents, que s'expliquen després de llargs anys de silenci.

Iguana Teatre practica un teatre en què l'actor és la pedra on pivota la resta. és una companyia que es prodiga amb dificultats Barcelona. tossuts, troben sempre la manera de fer breus temporades i de fidelitzar un públic que entén el seu compromís amb l'art i amb un teatre que, majoritàriament, denuncia l'abús de poder. Sovint, hi juga un aire farsesc, caricaturesc com a Ubú rei o a Z i l'habitació 113. En aquest treball, en canvi, hi domina l'honestedat. No necessiten fer grans gesticulacions per ridiculitzar el poder. La Veritat que expliquen i des d'on la projecten aclapara l'espectador,. que surt commogut i amb gans d'abraçar aquestes dones anònimes, valents i/o supervivents. En realitat, com aquells Hijos de Morelia o aquella jove conformista de la Colometa a La Plaça del Diamant.

La Iguana Teatre ja va presentar fa pocs mesos Mar de fons al Lliure de Gràcia i, fa poques setmanes a La Vilella es presentava un altre retrat antagònic: Madame Marie. Com va descobrir l'actriu Carla Rovira en el procés de Màtria i les actrius de Barbes de Balena, i fins i tot Bàrbara Mestanza a Pocahontas o la verdadera historia de una traviesa hi ha un món amagat femení, en l'entorn familiar que va patir tant o més la por i l'amenaça de la violència i que, amb prou feines se les legitimava per a opinar i prendre decisions. O se les oblidava com a Diari d'una miliciana, que també explica el desembarcament republicà en la guerra Civil, a les Illes. En aquest sentit, Et vindré a tapar era un exercici de valentia, que van compartir amigues de diferents ideologies.