Et vindré a tapar

informació obra



Direcció:
Roger Ribó
Intèrprets:
Maite Bassa , Montse Bernad, Blanca Solé
Composició musical:
Pedro González
Interpretació musical:
Roser Farré
Vestuari:
Carme Clua
Il·luminació:
Pau Juny
Vídeo:
Albert Navarro
Sinopsi:

Esperar sense esperança és l'acte més heroic que hi ha. 1940. Quan el Joan no torna, la Maria decideix anar-lo a buscar. L'han vist per última vegada al costat del riu.

Et vindré a tapar ens mostra el viatge que fan tres amigues per trobar el marit d’una d’elles que ha desaparegut. Intentant sobreviure en un ambient de postguerra claustrofòbic i incert, decideixen embarcar-se en un trajecte cap a la descoberta d’una realitat per la qual encara no estan preparades.

La companyia )e( espai en construcció presenta una obra inspirada en una historia real i basada en els casos dels milers d’homes desapareguts durant la guerra civil, així com en l’espera de les seves famílies durant més de 60 anys per tal d’obtenir informació sobre el lloc on estan enterrats. 


Crítica: Et vindré a tapar

19/06/2015

Valenta dramatúrgia plena de matisos que reconcilia amb el teatre

per Jordi Bordes

Si fóssim un país normal, hi hauria molta més dramatúrgia que recordés la ferida oberta de la guerra civil. La dels homes que no tornen. La dels que tornen massacrats. Les dones són aquell mirall que retrata la societat. I aquestes tres amigues retraten una amistat però també tres postures ben diferent de la guerra. El treball, de matís, d'una proximitat que espanta dins de La Seca (abans ja havia fet temporada a la Vilella) ve acompanyat per un espai sonor preciós. Les tres intèrprets també canten. Des d'uns personatges atormentats, més que des d'un lirisme  exultant. Al drama s'hi salpebra amb punts d'una comicitat potser massa forta, perquè desdibuixa un pèl la intenció. Però tot es recull i es redimeix quan acaben de plegar la flassada...El treball demostra la voluntat de pedra picada de la companyia )e( espai en construcció. Sens dubte, un altre dels al·licients que reconcilia l'espectador amb el fet teatral. És un privilegi el seu treball. 

Ànims!!!

Trivial