Barbes de balena

Nous formats

informació obra


Composició musical:
Ariadna Cabiró
Coreografia:
Anna Romaní
Intèrprets:
Ariadna Cabiró, Núria Cuyàs, Laura López, Anna Romaní / Anna Rosell
Escenografia:
Maria Albadalejo
Vestuari:
Maria Albadalejo
Il·luminació:
Laura Clos “Closca”
Producció:
Marina Marcos
Sinopsi:

Barbes de balena. O de què estan fetes les cotilles fa un recorregut per la vida de la doctora Dolors Aleu i Riera (1857-1913), la primera dona llicenciada en medicina a Catalunya i a l’estat espanyol. La seva va ser una carrera plena d’obstacles, que va anar superant, per exercir una professió aleshores vetada a les dones. A partir de la seva figura, fem memòria de les nostres àvies, besàvies…, i reflexionem sobre les dones d’avui en dia, sobre nosaltres. Elles portaven cotilla, i nosaltres? Ens hem tret realment les cotilles reals i figurades que ens constrenyen?

Finalista del Premi BBVA de Teatre 2018

Espectacle finalista al Premi de la Crítica Jove 2017

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Barbes de balena

23/03/2017

Però, on són els homes?

per Jordi Bordes

Endavant, Barbes de balena és una proposta molt fresca, amb moments d'una comicitat surrealista, per denunciar la situació marginal de la dona en la societat del segle XX. I no s'està de preguntar-se per la igualtat en aquest segle XXI. És una obra que es basteix sobre les àvies i rebesàvies de les actrius. Entre elles, Dolors Aleu, la que va ser la primera dona metgessa que va exercir. La companyia sap aprofitar molt bé com a metàfora els anuncis de l'època, les notícies sobre els escàndols  quan les dones aconseguien una nova visibilitat, els detalls íntims de la correspondència amagada que reveleva les angunies de mares... Al costat del text, hi brilla la música i uns moviments coreogràfics molt frescos, per moments, divertidament desestructurats, a mesura que es reciten la dolència de la pacient, per exemple. és una obra de reivindicació de la dona però no d'un feminisme militant. 

La sorpresa és que, si més no aquest dimecres, l'aflència de públic és d'un 90% de dones. Aconsegueix arribar el discurs de construcció de la societat entre els homes i les dones, conjuntament, als que en podrien ser més reacis? Evidentment, és fa molt difícil amb tant curta presència masculina. Per què l'audiència (que cal celebrar que omplia la sala) és femenina? Sovint, la lluita de les dones (també en el camp de l'art) té, injusament, un graó més de difícultat, quan prova d'avançar el pensament general. Transformar consciències a la societat és per valents, sigui per parlar de la igualtat de sexes (Jane Eyre: una autobografia), com del dret a la rebel·lió (La rebel·lia possible, Realpolitik) o la denúncia a l'emprenedoria (Fairfly). Barbes de balena juga amb una comicitat que l'apropa al cabaret musical i sap posar imatges doloroses puntuals però que no esborren aquest agraïment a les dones que les han precedit. I també a alguns homes que els hi van donar, puntualment, suport. Però, per un mecanisme difícil d'explicar, no es genera prou empatia entre les actrius (tot entrega, veient-se en un abisme que potser no controlen sempre al 100%,però que ho defensen amb honestedat) i els espectadors (masculins). Cal seguir navegant com aquesta balena trista que té ganes de descansar finalment i que té consciència i memòria a diferència dels esperits de peixera que, en tres segons, no recorden res. La consigna és sortir dels dipòsits de vidre i atrevir-se amb les onades de l'aigua de mar, perquè cura. Final rodó!

Trivial