Barbes de balena

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Premi BBVA de Teatre

Itineraris recomana

Composició musical:
Ariadna Cabiró
Coreografia:
Anna Romaní
Intèrprets:
Ariadna Cabiró, Núria Cuyàs, Laura López, Anna Romaní / Anna Rosell
Escenografia:
Maria Albadalejo
Vestuari:
Maria Albadalejo
Il·luminació:
Laura Clos “Closca”
Producció:
Marina Marcos
Sinopsi:

Barbes de balena. O de què estan fetes les cotilles fa un recorregut per la vida de la doctora Dolors Aleu i Riera (1857-1913), la primera dona llicenciada en medicina a Catalunya i a l’estat espanyol. La seva va ser una carrera plena d’obstacles, que va anar superant, per exercir una professió aleshores vetada a les dones. A partir de la seva figura, fem memòria de les nostres àvies, besàvies…, i reflexionem sobre les dones d’avui en dia, sobre nosaltres. Elles portaven cotilla, i nosaltres? Ens hem tret realment les cotilles reals i figurades que ens constrenyen?

Finalista del Premi BBVA de Teatre 2018

Espectacle finalista al Premi de la Crítica Jove 2017

Crítica: Barbes de balena

14/03/2017

De quan de la balena es feien cotilles

per Andreu Sotorra

Si la doctora Dolors Aleu i Riera (Barcelona, 3 abril 1857 - 19 febrer 1913) aixequés el cap, es passegés per les Galeries Maldà i veiés al teatre El Maldà qui ha creat aquest espectacle en memòria seva... potser li cauria de debò la cotilla per terra. Un cop d'ull a la fitxa artística deixa clar que l'espectacle «Barbes de balena» és un muntatge fet exclusivament per dones de diferents disciplines artístiques. És a dir, a mil anys llum del que la doctora va viure en la seva joventut i maduresa, que va representar una excepció i una decisió pionera per fer-se un espai en el gremi de la medicina.

Malgrat que la jove Dolors Aleu va tenir el suport del seu pare, un polític de l'època, perquè fes carrera —va ser la primera dona llicenciada en medicina de l'Estat espanyol— diuen que va ser ell qui li va posar i pagar dos escortes perquè l'acompanyessin a les classes de la Facultat de Medicina! Tot un detall. La jove Dolors Aleu va haver d'esperar quatre anys, un cop acabats els estudis, per aconseguir fer l'examen final, que va aprovar amb excel·lent i, des d'aleshores es va especialitzar en ginecologia i medicina infantil (allò que ara se'n diria popularment «Dexeus Salut de la Dona») i va exercir durant 25 anys amb consulta pròpia a la Rambla de Canaletes. Juntament amb la filla d'Idelfons Cerdà, Clotilde Cerdà, una altra dona liberal, van fundar l'Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona, un projecte que va durar poc per falta d'ajuts. En el camp social relacionat amb la medicina, Dolors Aleu i Riera va ser qui va lluitar per fer desaparèixer la vella cotilla del cos de les dones perquè va demostrar que els dificultava la circulació sanguínia i els provocava desmais.

Després d'aquest preàmbul gairebé imprescindible, diguem que la companyia de «Barbes de balena» fa un acte d'amor a les seves mares, àvies, besàvies, rebesàvies i a la dona en general. I ho fa bevent de les fonts més pròximes, les familiars, fins al punt que una de les intèrprets i creadores (Núria Cuyàs) és la rebesnéta de la mateixa Dolors Aleu i Riera, tot i que el treball de camp s'ha expandit a les altres integrants de la companyia amb entrevistes a les seves avantpassades, algunes de les quals hi posen la veu i formen part en off durant l'espectacle.

«Barbes de balena» és un espectacle que combina la música, el teatre, la coreografia, el figurinisme i un cert aire de performance amb una mirada poètica i en certs moments surrealista i tot: les peixeres, el so de fons de mar, el glup glup dels peixos empresonats sentint-se observats com a peixos objecte (dona objecte), les balenes que s'acostaven a la platja i de les barbes de la qual es confeccionaven les barnilles de les antigues cotilles i marinyacs...

Sempre amb l'acompanyament al piano d'Ariadna Cabiró, autora també de la composició musical, la dramatúrgia d'Anna Maria Ricart fusiona textos de l'època, fragments de la tesi de la mateixa doctora Aleu, anuncis de moda dirigits a la dona de quan encara hi havia els populars magatzems El Siglo i moments de conversa gairebé familiar entre les actrius parlant dels desitjos frustrats de les seves àvies, d'allò que haurien volgut ser i no van poder ser, dels seus orígens i —en off— de la memòria que no abandona mai les àvies quan es tracta de buscar-hi aquelles cançons o versos recitats des de la infància.

Tot plegat constitueix un espectacle íntim i entranyable, molt ben interpretat, amb peces cantades a tres o quatre veus i piano, que reflexiona sobre la llarga travessia de la dona des de mitjan segle XIX fins a l'actualitat i que reflexiona també sobre si aquesta llarga travessia ha estat realment superada del tot a hores d'ara o si, metafòricament, les cotilles continuen estrenyent, si no físicament, sí que socialment, les rebesnétes d'aquelles rebesàvies que un dia van decidir deslligar-se el mirinyacs i respirar lliurement. Només un aclariment: avui les barnilles d'encara segons quina roba femenina dita "interior" ja no són fetes de barbes de balena sinó d'acer inoxidable i PVC... perquè no es rovellin. (...)