L'Odeur de la Sciure

Circ

informació obra


Intèrprets:
Sophie Mandoux, Raphaël Gacon, Yidor Llach, Birta Benonysdottir, Mark Dehoux
Vestuari:
Anne Jonathan
Interpretació musical:
Mark Dehoux
Direcció:
Paola%20Rizza%20(vista%20exterior), Nicanor de Elia (vista exterior)
Sinopsi:

La història ens porta als anys del 1900 i ens submergeix amb humor en l’univers de l’època. Cinc artistes acròbates comparteixen un escenari circular i l’espai aeri d’una impressionant estructura Art Nouveau d’estil Horta, inèdita i completament autònoma. Dos quadres coreans cara a cara i dos trapezis que pengen suspesos arrosseguen sorprenents piruetes acrobàtiques d’alt nivell… Les noies voladores, ballarins, equilibristes, homes forçuts trasbalsen els cors. L’olor de les serradures és una referència al pas del temps, al circ dels nostres avantpassats.

Crítica: L'Odeur de la Sciure

19/10/2015

Vi novell en bóta antiga

per Iolanda G. Madariaga

Un fantàstic festival d’exercicis aeris és el que ens ofereix aquest espectacle de Le P’etit Bras. Dins un embolcall del tot “vintage” hi ha un concepte del circ molt contemporani. Els acròbates de la companyia, especialitzats en els exercicis aeris, tan de corda com de trapezi, han muntat un espectacle d’una hora de durada enllaçant, amb un gran sentit del ritme escènic, un bon repertori d’exercicis força espectaculars i molt ben realitzats. Però el millor d’aquest espectacle no es troba en els exercicis per ells mateixos sinó en la forma de presentar-los. Presideix l’escenari, als quatre vents, una enorme estructura metàl·lica dins una estètica “art nouveau” que ens remet a les boques del metro de Paris dissenyades per Hector Guimard. El disseny de vestuari i attrezzo està dins els mateixos paràmetres estètics. L’odeur de la sciure és un espectacle “com els d’abans”, però només “com”, perquè, partint d’una estètica amb la pàtina de l’antic, entrellaça números de malabars i de clown, així com d’interpretació pròpiament de personatges, amb els exercicis aeris que són el gruix de l’espectacle. La música, en la seva acurada selecció, juga un paper fonamental, tan la interpretada en directe com la que sona pregravada: no tan sols proporciona el marc sonor adequat, sinó que dona un sentit coreogràfic als exercicis i, fins i tot, esdevé una picada d’ullet a l’espectador del segle XXI. El circ de sempre des de la mirada fresca i un xic irònica de Le P’tit Bras.