Loo

Nous formats

informació obra


Autoria:
Sergi Ots
Direcció:
Sergi Ots, Paulo Lameiro, Maria Capell Pera
Text:
,
Intèrprets:
Natàlia Méndez / Emilie De Lemos, Paulo Lameiro (veu)
Escenografia:
Emilie De Lemos, Sergi Ots
Vestuari:
Marcel Bofill, Nahoko Maeshima
Il·luminació:
Adrià Pinar
Companyia:
Silere
Sinopsi:

Ponten Pie és una companyia jove i ambiciosa que s'atreveix amb una creació de proximitat per al públic més petit de tots. Amb el seu últim espectacle, 'Loo', ha creat un nou imaginari amb un format molt intimista. Un espectacle de poètica visual, on sobretot parla la plasticitat i la participació dels sentits dels assistents que es troben instal·lats sobre l'escenari i mig envoltats per l'escenografia.

Edats recomanades: 1 a 5 anys

Crítica: Loo

17/09/2016

Poètica aventura sensorial

per Núria Cañamares

Ponten Pie és una de les companyies de “teatre per adults” que ha obert els braços als més petits sense abaixar el llistó d’exigència i qualitat ni allunyar-se de la seva línia artística: un llenguatge multidisciplinar a la recerca de nous formats que esdevé una experiència insòlita i molt vivencial pel públic.

Nascuda el 2009, ha donat llum a ‘Copacabana’, un divertit espectacle gastronòmic de 360º que barreja cuina i cabaret, i ‘Ârtica’, un poètic conte sobre els fils de la vida escenificat dins una cabana a 6º de temperatura. Dos muntatges que, rebatejats amb els títols de ‘Petit Copacabana’ i ‘Ârtica en un conte’, ha adaptat per al públic familiar amb una grata acollida.

A ‘Loo’, la seva darrera producció estrenada –i coproduïda– el passat novembre al Festival El Més Petit de Tots, redueix encara més l’edat dels espectadors cenyint-la a infants d’entre 2 i 5 anys. L’aposta ja ha estat avalada amb el Premi al millor espectacle infantil de l’última Fira de Teatre de Titelles de Lleida i la selecció dins les programacions oficials de La Mostra d’Igualada, el Festival MiniGrec i FiraTàrrega.

Visual i sense text, se sustenta sobre una prima capa argumental protagonitzada per aquest vent asiàtic càlid i sec conegut com a Loo que bufa les tardes d’estiu al nord de l’Índia i el Pakistan. En córrer en altes temperatures i baixes humitats deshidrata la vegetació i resulta molt devastador. Aquí el veiem personificat en una noia que, als matins, fa ballar les onades, es remulla al mar i juga amb els objectes amb què l’obsequia l’aigua. Quan arriba la tarda, però, i amb la mateixa delicadesa, passa a empènyer les dunes del desert atrapant els vaixells a la sorra. Al capvespre rescata tot allò que s’ha entossudit a enterrar i, ja a la nit, cau esgotada després d’una jornada que, inevitablement, repetirà l’endemà...

Probablement els menuts no comprendran la història per si mateixos, però de ben segur que els estimularà els sentits i la imaginació a través, sobretot, d’una deliciosa estètica tenyida de marrons i blaus que fa voleiar teles i esmunyir grans de sorra melòdicament. Només cal palpar el silenci i fixar-se en les cares i el desig que tenen de tocar la sorra –petits bocins de suro– amb la mà per comprovar que queden plenament hipnotitzats. El fet d’estar asseguts dins la mateixa escenografia –que evoca un vaixell–, realça la proximitat i la immersió en aquesta poètica aventura que els captiva durant 30 minuts.