Los charlatanes

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Inmaculada Alvear, Daniel Martos, Yolanda Dorado
Direcció:
Luis Miguel González Cruz, Shreyashee Nag
Intèrprets:
Nuria Benet, Eugenio Gómez, Daniel Martos
Il·luminació:
Miguel Ángel Camacho
Producció:
Vinka Mendieta
Adaptació:
Agustin Paniker
Sinopsi:


La colònia de pioners humans a Mart pateix la cruel dictadura dels bessos Hynkel i Napalona, que volen imposar una nova religió: el Capitalisme. Dos valents marcians, el capità Scarlett i Lady Penèlope, fugen del planeta amb la missió d'entregar un missatge de socors als seus germans terrestres, camuflant-se a  la Terra coma gestors culturals.

Humor, música i descaradura. Passadís de comèdies, vodevil, gran guinyol i burlesque. Los Charlatanes és un Retaule de les Meravelles quixotesc, un conjunt de peces curtes, nombres musicals, monòlegs i projeccions, en el qual ningú veu la realitat tal com és. Presa com a referència el gènere teatral nord-americà del minstrel, aquell que posava en escena als cantants de raça negra per ridiculitzar-los, aquesta pràctica estranya en la qual actors blancs es pintaven la cara de negre per cantar...  

 Los Charlatanes, amb humor, posen en escena la negritud de l'art, aquest ordre social que fa que els artistes estiguin exclosos de tot discurs polític i social i despullats de tota distinció social. Amb música, critiquen als crítics i busquen un lloc per a l'art, aquest que parla de nosaltres mateixos i el lloc dels quals avui està ocupat per xamans, gimnasos i sexe. O, amb descaradura, ens mostren un món real on les idees no valen un níquel i que més val heretar que estudiar, més val acumular capital que superar-se en el treball.

Crítica: Los charlatanes

22/01/2016

De xarlatans, el sistema cultural n'és ple

per Maite Guisado

"No és una obra de teatre, és una festa", així descriu el dramaturg i director Luis Miguel González Cruz Los charlatanes, perquè és una commemoració dels 20 anys del Teatro del Astillero de Madrid, un dels col·lectius de més qualitat i recorregut del panorama independent peninsular, un taller d'escriptura, segons la seva pròpia definició, format actualment pels quatre dramaturgs que han creat conjuntament aquesta marciana peça: el mateix Luis Miguel González Crurz, que la dirigeix, Inmaculada Alvear, Yolanda Dorado i Daniel Martos, que a més forma part del repartiment juntament amb Nuria Benet i Eugenio Gómez.

Dic marciana perquè són dos marcians que baixen a la terra cercant ajuda per salvar el seu planeta. Però no se'ls acut res millor que posar-se en la pell d'uns gestors culturals. I aquí s'embolica la troca.

Són més aviat esquetxos, plens d'humor i mofa, de vegades cruels o festius, amb to cabaretesc i surrealista, on rep tothom: polítics, programadors, gestors i, evidentment, els mateixos dramaturgs. 

Una autocrítica molt sana, amb moltes clicades d'ullet (fa molt riure, per exemple, la paròdia de la Zaranda). Una sàtira sobre la burocràcia, els ives, les factures,s sobre les dificultats per tirar endavant dels artistes, sobre la professió del programador, del gestor cultural, i el de l'ajuntament, de la comunitat, dels professionals del canapé i el vermut, i els sempre forçosos formularis degudament segellats i compulsats... Ells parlen de tot descaradament i també amb noms i cognoms. Per acabar reflexionant, entre rialles i números musicals, sobre l'art, el paper, la responsabilitat i l'honestedat de l'artista i tot el tinglado muntat al voltant.

L'obra es va representar primer en diferents centres culturals de l'entorn de Madrid, va anar a Saragossa, va ser present al Theatre de l'Oprimée de París, i va obrir el VI Cicle de Companyies en Xarxa del Teatre Tantarantana de Barcelona (on després vindran Fraude, de Sudhum Teatro i Ligeros de equipaje de Producciones Viridiana). Celebrem que el Tantarantana continuï sent un espai on puguem veure propostes que, si no, no tindríem manera de veure.

Del 28 al 31 de gener, Sala Ultramar de València.

Del 4 al 7 de febrer, Kubik Fabrik de Madrid.