Los nadadores nocturnos

Teatre

informació obra


Companyia:
Cia Draft.inn (Madrid)
Autoria:
José Manuel Mora
Direcció:
Carlota Ferrer
Il·luminació:
José Espigares
So:
Eduardo López
Vídeo:
Eduardo López
Vestuari:
Ana López
Escenografia:
Carlota Ferrer
Intèrprets:
Israel Elejalde, Miranda Gas, Esther Ortega, Oscar de la Fuente
Sinopsi:

Espectacle que retrata un món malalt i fragmentat que no deixa espai a la innocència. A partir dels temes de la paternitat, la violència i el canvi social es connecten l’esfera privada i l’esfera pública en un espectacle de veus fragmentades que configuren un teixit textual d’històries que dibuixen el paisatge humà d’una ciutat colpejada. Un treball que neix de la confluència artística i de la complicitat entre l’autor José Manuel Mora i la directora Carlota Ferrer.

Crítica: Los nadadores nocturnos

21/09/2014

Un club selecte però gens exclusiu

per Iolanda G. Madariaga

Los nadadores nocturnos és un espectacle bastit a peu d'escenari que neix de la col·laboració entre l'autor José Manuel Mora i la directora Carlota Ferrer. Amb una forma dramàtica molt contemporània -un escriptura fragmentada, gens lineal, amb constants anades i vingudes i amb un ús estètic de la reiteració- se'ns presenten uns personatges que s'autoanomenen "nedadors nocturns". Aquests nedadors són una mena de gent que busquen en la pràctica d'aquest esport un refugi per a les seves nits: la nit entesa aquí com la part fosca d'aquests individus. La curiosa coreografia inicial en la que participen és el punt de partida per mostrar-nos cada un d'aquests personatges. Éssers que conflueixen en un mateix lloc, de condicions molt diverses i per motius molt diferents. A poc a poc, anirem coneixent a cada un d'aquests individus i, encara de forma més lenta, els fils que uneixen les seves vides. Tots ells formen part d'una societat convulsa i el paisatge que dibuixen és el d'una ciutat dura i hostil. El quadre és terrible per bé que els seus personatges -elegantment caracteritzats- es moguin amb igual elegància. L'espectador assisteix, en qualitat de "voyeur" (malgrat algunes interpel·lacions directes al públic), a les trobades d'un "ordre" de suïcides. Liderats per un escriptor que havia exercit de professor d'adolescents, els membres de "l'ordre dels nedadors nocturns" es lliuren als seus rituals davant els ulls d'un públic heterogeni del que saben despertar tota mena de sentiments que van des de la profunda empatia fins el més clar rebuig.