Maiurta

Familiar

informació obra


Anmb el cicle "Circ d'Ara Mateix", el Mercat de les Flors dedica el mes d'abril a espectacles i activitats per posar el circ al capdavant de l'activitat cultural. El cicle ofereix una amplíssima panoràmica d'espectacles de tota tendència, durada i format; combina companyies consolidades i companyies ermergents; organitza taules de reflexió artística i professional; divulga el circ amb sessions d'iniciació nen família; jornades de portes obertes i formació d'espectadors.
Companyia:
Los Galindos
Producció:
Los Galindos
Escenografia:
Los Galindos
Intèrprets:
Marc Vila (músic), Marcel Escolano (pallasso)
Text:
Marcel Escolano
Composició musical:
Marc Vila
Direcció:
Bet Garrell
Il·luminació:
Los Galindos
So:
Marc Vila
Vestuari:
Perturbado de Ponzoña
Estrena:
Mercat de les Flors, dins el cicle Circ d'Ara Mateix
Sinopsi:

L’experiència personal i artística del pallasso, malabarista, trapezista i acròbata excèntric i l’herència familiar de forner de Marcel Escolano és la matèria escènica d’aquest espectacle. Una creació que es fomenta en els valors de compartir i de respecte, de relacions generacionals entre infants, adults i la vellesa, que en el trajecte circular de la vida torna al punt d’origen. Un homenatge a les ancestrals cultures nòmades i als oficis artesanals. Elogi al desig d’emocionar-se, aprendre i experimentar en llibertat, posant en valor les possibilitats del individu.

La companyia es crea a la tardor de 1991 al trobar-se artistes procedents del circ i el teatre de carrer. Pioners en la incorporació del Trapezi Volant en espectacles de circ de carrer, Los Galindos irrompem en 1992 en la escena nacional i a partir del 1995 es projecten per tot el món. La formació i reciclatge tècnic els ha portat a treballar i compartir experiències amb molts professionals amants de l’ofici, alhora que han pogut aprendre amb grans mestres com Rogelio Rivel, Joan Armengol, Jean Palacy i Geza Trager. De la mà de Michel Dallaire, Los Galindos esdevenen un referent europeu de circ de carrer, on la tècnica de circ està al servei del joc dramàtic.

Crítica: Maiurta

09/04/2014

Bon treball de textures amb una música suggerent

per Jordi Bordes

Per fi, Maiurta, fa estada a Barcelona. Es tracta d'un muntatge de Los Galindos a cavall del fals trapezi i del pallasso que diverteix i pot commoure amb un món interior molt suggerent. I la banda sonora, que dialoga contínuament amb l'escena, converteix la funció en una experiència vital. La tenda, iurta, obliga a condensar mirades, a no perdre's en anècdotes. L'obra suma dolls de sensibilitat amb el joc i l'empatia del públic. La massa de pa (el pare de Marcel Escolano era forner) serveix per construir màscares, elements de caracterització i, finalment, una figura que pendula dalt del trapezi. Los Galindos fan, amb aquesta proposta delicada, un viatge de retorn al seus anys d'arrencada en què el seu llenguatge era el risc, el salt i la coordinació dalt d'un trapezi.

La tenda és un personatge més de l'experiència. Amb una il·luminació minimalista que enfoca perfectament el detall i que evoca ombres, fums,  espais ambigus per on transita el-que-pot-ser sense acabar de definir-se. Conviu amb els instruments africans i orientals i amb un tubòfon rítmic a cops de xancleta de platja. Hi ha una densitat que atrapa, que dóna un escalf humà i real.  

El personatge que construeix l'artista té dots de clown, d'ànima impregnada de creativitat, de ganes de passar-s'ho bé i de fer-ho passar bé al públic que l'envolta. El seu recorregut recorda a la cita d'arrencada de l'espectacle (que escriu mentre el públic va prenent seient als bancs: "En un baixador en desús, no cal bitllet per anar al llindar dels somnis"). Aquesta pista és, doncs, una mena d'àgora en què s'invoquen les ganes de somniar i de compartir aquests desigs. Que en el cas de Los Galindos també és joc i record nostàlgicament deliciós.