Maldita fortuna

Teatre

informació obra


Ajudantia de direcció:
Gilbert Bosch
Escenografia:
Paula Bosch
Il·luminació:
Eudald Gili
Vestuari:
Carlota Ricart, Maria Albadalejo
Producció:
Vania Produccions
Intèrprets:
David Fernández, Pep Miràs, Carles Gilabert, Susanna Garachana, Marta Capel, Toni Sevilla, Anna Gras-Carreño, Sol Picó, Vero Cendoya
Sinopsi:

El nou èxit de Francis Veber es diu "Maldita Fortuna" i torna a presentar-nos a personatges que són com nosaltres, de carn i os, amb problemes quotidians que es resolen tal com ens agradaria que es resolguessin en la vida real. Tornarem a veure a François Pignon, el protagonista de totes les seves obres, lluitant per sortir de l’atur, proposant-li a un inspector d’hisenda que li faci una inspecció, descobrint que els paradisos fiscals ja no són el que eren, comprovant com els diners canvia a les persones i veient-se convertit, de la nit al dia, en una icona sexual. I tot això per demostrar-nos que els diners no donen la felicitat però que, si es pot, sempre està bé comprovar-ho. (Paco Mir)

Crítica: Maldita fortuna

24/03/2015

Amb l'esperit d'El Sopar dels Idiotes.

per Christian Machio

Feia temps que la cartellera de Barcelona semblava haver entrar en un bucle de la comèdia comercial. En els darrers déu anys molts teatres i productores s’han dedicat a treure encara més suc a títols que havien tingut el seu èxit als nostres escenaris durant els anys noranta, intentant assegurar la taquilla amb reposicions de comèdies de saló de bulevard parisenques o vodevils del West End adaptats al nostre context.

És d’agrair, per tant, que els qui vulguem anar al teatre a passar l’estona amb una comèdia d’embolics puguem trobar de tant una novetat fora del catàleg habitual. Paco Mir feia temps que parlava de la darrera comèdia de Francis Veber, Chè Tresor, com una de les seves millors peces (el comediògraf és realment prolífic als escenaris parisencs), recuperant l’esperit i fins i tot el personatge protagonista d’El sopar dels idiotes, l’etern perdedor habitual en els treballs del Veber.

Mir no ha trigat gaire en portar-la ell mateix al Teatre Apolo sota el títol Maldita Fortuna i si bé l’engranatge d’accions i moviments es presenta força àgil, és en les interpretacions on es troba a faltar una cohesió que, de ser més sòlida, ajudaria en la sempre delicada tasca d’enlairar una funció d’aquestes característiques. Som davant d’un repartiment que en els temps que corren podem qualificar d’extens i un té la sensació que no és fins al cap d’una bona estona que la comèdia emprèn el vol.

La simplicitat del punt de partida argumental és, com ha de ser, inversament proporcional a l’embolic amb que ens trobarem al final. Un divorciat que tot just s’acaba de quedar a l’atur i en números vermells, creu que inventant-se una inspecció fiscal aconseguirà cridar l’atenció dels qui l’envolten. L’espiral d’embolica que fa fort no arriba al punt d’hilaritat d’El sopar dels idiotes però deixa més que satisfet a qui vulgui passar una bona estona de riures amb una producció de qualitat. El més probable és que a còpia de rodatge amb els espectadors nit rere nit les funcions guanyin en intensitat còmica.